Bona
nit a totes i a tots. Vos done la benvinguda, amics i amigues, a l’acte Central
de Campanya de Compromís per Guadassuar.
Estava
jo pensant fa uns dies quin tema tractaria enguany i què els diria. Recorde que
fa quatre anys, més que de política, els vaig parlar de l’amor, recorde’n?
Parlaré dels 16 anys de regidor, que és el que toca. Però, anem a vore, si ara
tornaré a ser regidor! Hui no toca dir adéu, encara no.
I
enguany, de què parlaré? I vaig pensar que enguany tocava parlar de per què ens
hem reunit ací, per quin motiu, per què estem ací les persones que estem ací.
Fa
uns mesos, la situació política local estava enrarida. En arrimar-se les
eleccions començàrem a vore alguns moviments en alguns partit polítics locals,
anunciant nous caps de llista per a estes eleccions. La situació del poble és
tan penosa, que a mi em va fer l’efecte que el partits havien donat un pas
enrere, que
ningú apostava fort pel nou govern. Si ells no ho fan, ho hauré de fer jo, vaig
pensar. A Compromís ens tocava moure fitxa, però donant un pas endavant,
amb Valentia, dir-li al poble que estem ací i que tenim ganes i il·lusió de
governar el nostre poble.
Mentrestant,
pel carrer comence a sentir persones que, davant el panorama que s’anava
coneixent, i donant per segur que jo seria el candidat de Compromís, anaven
comentant que estava clar que jo seria el pròxim alcalde. I a la meua dona
també li ho deien, i començaven a jugar-se una cervesa, un café, nosequants
euros... En fi, ja saben vostés...
Estos
comentaris em van fer pensar més encara que potser no anava massa desencaminat.
Si presentem una bona llista, millorarem la nostra posició en l’Ajuntament,
però d’ahí a l’alcaldia hi ha un bon tros. Sols tenim un regidor.
I
vaig pensar que, després de tants anys, això no era suficient, i de nou em
vingué al cap la idea de donar un colp en la taula. 16 anys de candidat ja
estava bé. Perquè jo he sigut 16 anys candidat per a estar 16 anys en
l’oposició. I això havia de servir per a alguna cosa més que per a sumar algun
regidor més. I vaig decidir que després de 16 anys, no estaria ni un minut més
en l’oposició. Ara a governar. Buscaré les persones adequades per a fer la
millor llista i buscaré el millor candidat que puga haver en el poble. I en dir
això, em vingué a la ment Voro. I sense més vaig dir, a per ell! Ara és l’hora!
Perquè si hi ha una persona capacitada per a solucionar els problemes del
poble, i no solament els econòmics, eixa persona és Voro. L’alcalde que
Guadassuar necessita.
VaIg
anar a parlar amb ell. Li vaig exposar el panorama que tenim i li vaig dir que
havia pensat en ell per encapçalar el projecte. Ell es va posar a riure, el meu
oferiment el va pillar per sorpresa, no s’esperava que jo mateix li estiguera
oferint ser el cap de llista. Em va dir que esta volta sí que aniria en la
llista per ajudar. Bé, almenys, havia aconseguit algo.
Al
cap d’uns dies ens tornàrem a vore per anar junts a Carcaixent, a un acte de
Compromís. El candidat a alcalde de Carcaixent va fer un discurs molt bonic,
molt proper i emotiu. I va explicar els motius pels quals volia ser alcalde del
seu poble. El seu discurs em venia molt bé i jo mirava de reüll a Voro, les
seues reaccions. En acabar l’acte, Voro i jo vam parlar en privat i tornàrem a
raonar del tema. Em va dir que havia pensat seriosament el que li havia explicat i em va dir que respectava
tant tots els anys de sacrifici personal i de lluita constant que jo havia dut
que no es podia plantejar una candidatura de Compromís sense mi, ara que
pareixia que les coses pintaven bé. Per això mateix t’ho estic oferint jo
personalment, li vaig dir. SI no és ara, quan serà el moment? És l’hora de
plantar-se, de ser valent i de començar a canviar les coses amb trellat i
coneixement, i que ell podia ser la clau que ens obrira la porta del govern. I
tu?, em va dir. Jo no importe, el que importa és que el poble canvie a millor,
donar-li una esperança. Donar-li una oportunitat a la que no puga dir que no.
I
Voro acceptà. Això sí, amb una condició. Que jo havia d’estar amb ell a
l’Ajuntament. I jo vaig acceptar. I quedàrem que no ho faríem públic perquè
això havia de ser la bomba electoral de Compromís.
A
continuació, ja més confiat i il·lusionat, vam continuar buscant persones per a
una candidatura que havia d’estar a l’altura del moment històric de canvi que
volem liderar.
I
la llista es va tancar.
Vam
fer una reunió per consensuar l’ordre de la llista i allí vaig explicar tot el
que ara els acabe de contar a vostés. I totes i tots van pensar que havia sigut
una bona elecció.
I
la bomba electoral, en què quedà?
El
dia 15 d’abril vam posar a internet la llista completa de Compromís per
Guadassuar. Hi havia en l’aire certa expectació per part de moltes persones que
havien preguntat repetidament. Estem treballant, tranquils, confieu.
A
les 6 de la vesprada es va penjar al bloc de Compromís i al facebook de
Compromís ho vam compartir. En poques hores, les nostres millors expectatives i
desitjos ja estaven fetes pols, insignificants. I a les 12 de la nit es
comptabilitzaren 932 visites. I mitja hora després ja passaven de mil cent. Era
un somni. Compromís havia donat el pas endavant que la gent del poble esperava,
segurament molt millor del que s’esperava. D’ahí l’èxit tan bestial. El dia 16
al poble no es parlava d’altra cosa, érem trendingtopping al carrer, als bars,
al treball,... I el millor de tot, que tots parlaven molt bé. Primer objectiu
aconseguit.
Bé,
diran vostés ara, al principi havies dit que parlaries dels motius que ens han
reunit a totes i tots ací i has acabat parlant d’una altra cosa. Però no.
Perquè tota esta història que els he explicat només ha estat possible per
l’única raó i motiu que Voro tenia, al
cap i al cor, quan acceptà ser el candidat a alcalde de Compromís. És l’única
raó per la qual jo he acceptat anar de número 1 durant 24 anys i 16 de regidor
aguantant el que he hagut d’aguantar, el mateix motiu que tinc ara mateix per
anar de número 2. I és també l’única raó, els ho puc assegurar, per la qual
totes les persones valentes que van en la candidatura de Compromís (i altres
que ara no van però han vingut en altres campanyes i continuen col·laborant)
l’única raó que tenen per a dir que sí a este projecte il·lusionant de canvi
per al nostre poble, i la raó per la qual, si ho pensen bé, vostés han vingut a este acte: EIXE MOTIU tan
poderós que farà de motor del canvi ÉS L’AMOR per Guadassuar. EIXE és el nostre
Compromís.
Al
final, he tornat a parlar de l’amor, com fa quatre anys. Perquè Compromís és el
partit de l’amor: amor a la terra, amor a les persones, al nostre riu Xúquer, a
la nostra llengua, i amor pel nostre poble, Guadassuar. L’Amor unix les
persones i les compromet. Si volen corrupció, saqueig dels comptes públics, EROS,
i dos milions de peles.... s’han equivocat de lloc.
Vivim
un moment històric al nostre poble, tenen vostés davant l’oportunitat que
durant tants anys hem estat esperant, perquè estes persones valentes que estan
ací i que han donat un pas endavant estan disposades a deixar-se la pell per
Guadassuar. Totes i cadascuna d’elles representen diferents sensibilitats,
estan triades a pols i a consciència, perquè el poble tinga una opció política
digna a la qual poder poder votar sense baixar el cap, amb Valentia. Hem fet la
llista que vostés han demanat, una llista conjunta.
Guadassuar
no es pot permetre deixar escapar esta oportunitat històrica de canvi, no podem
perdre de nou este tren.
Si
creuen vostés que el treball que he fet durant els últims 16 anys ha servit per
alguna cosa, el dia 24 de maig tenen una ocasió única per demostrar-ho. No
importa si me fallen, el que m’importa de veritat és que no li fallen al futur
de Guadassuar. El 24 de maig voten amb Valentia.
Moltes
gràcies. Visca Guadassuar, visca el País Valencià i visca Compromís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada