dijous, 21 de maig del 2015

DISCURS DE JOAN V. PUCHOL A L'ACTE CENTRAL DE CAMPANYA DE COMPROMÍS PER GUADASSUAR





 Bona nit a totes i a tots. Vos done la benvinguda, amics i amigues, a l’acte Central de Campanya de Compromís per Guadassuar.

Estava jo pensant fa uns dies quin tema tractaria enguany i què els diria. Recorde que fa quatre anys, més que de política, els vaig parlar de l’amor, recorde’n? Parlaré dels 16 anys de regidor, que és el que toca. Però, anem a vore, si ara tornaré a ser regidor! Hui no toca dir adéu, encara no.

I enguany, de què parlaré? I vaig pensar que enguany tocava parlar de per què ens hem reunit ací, per quin motiu, per què estem ací les persones que estem ací.

Fa uns mesos, la situació política local estava enrarida. En arrimar-se les eleccions començàrem a vore alguns moviments en alguns partit polítics locals, anunciant nous caps de llista per a estes eleccions. La situació del poble és tan penosa, que a mi em va fer l’efecte que el partits havien donat un pas enrere, que ningú apostava fort pel nou govern. Si ells no ho fan, ho hauré de fer jo, vaig pensar. A Compromís ens tocava moure fitxa, però donant un pas endavant, amb Valentia, dir-li al poble que estem ací i que tenim ganes i il·lusió de governar el nostre poble.

Mentrestant, pel carrer comence a sentir persones que, davant el panorama que s’anava coneixent, i donant per segur que jo seria el candidat de Compromís, anaven comentant que estava clar que jo seria el pròxim alcalde. I a la meua dona també li ho deien, i començaven a jugar-se una cervesa, un café, nosequants euros... En fi, ja saben vostés...
Estos comentaris em van fer pensar més encara que potser no anava massa desencaminat. Si presentem una bona llista, millorarem la nostra posició en l’Ajuntament, però d’ahí a l’alcaldia hi ha un bon tros. Sols tenim un regidor.
I vaig pensar que, després de tants anys, això no era suficient, i de nou em vingué al cap la idea de donar un colp en la taula. 16 anys de candidat ja estava bé. Perquè jo he sigut 16 anys candidat per a estar 16 anys en l’oposició. I això havia de servir per a alguna cosa més que per a sumar algun regidor més. I vaig decidir que després de 16 anys, no estaria ni un minut més en l’oposició. Ara a governar. Buscaré les persones adequades per a fer la millor llista i buscaré el millor candidat que puga haver en el poble. I en dir això, em vingué a la ment Voro. I sense més vaig dir, a per ell! Ara és l’hora! Perquè si hi ha una persona capacitada per a solucionar els problemes del poble, i no solament els econòmics, eixa persona és Voro. L’alcalde que Guadassuar necessita.
VaIg anar a parlar amb ell. Li vaig exposar el panorama que tenim i li vaig dir que havia pensat en ell per encapçalar el projecte. Ell es va posar a riure, el meu oferiment el va pillar per sorpresa, no s’esperava que jo mateix li estiguera oferint ser el cap de llista. Em va dir que esta volta sí que aniria en la llista per ajudar. Bé, almenys, havia aconseguit algo.

Al cap d’uns dies ens tornàrem a vore per anar junts a Carcaixent, a un acte de Compromís. El candidat a alcalde de Carcaixent va fer un discurs molt bonic, molt proper i emotiu. I va explicar els motius pels quals volia ser alcalde del seu poble. El seu discurs em venia molt bé i jo mirava de reüll a Voro, les seues reaccions. En acabar l’acte, Voro i jo vam parlar en privat i tornàrem a raonar del tema. Em va dir que havia pensat seriosament el que  li havia explicat i em va dir que respectava tant tots els anys de sacrifici personal i de lluita constant que jo havia dut que no es podia plantejar una candidatura de Compromís sense mi, ara que pareixia que les coses pintaven bé. Per això mateix t’ho estic oferint jo personalment, li vaig dir. SI no és ara, quan serà el moment? És l’hora de plantar-se, de ser valent i de començar a canviar les coses amb trellat i coneixement, i que ell podia ser la clau que ens obrira la porta del govern. I tu?, em va dir. Jo no importe, el que importa és que el poble canvie a millor, donar-li una esperança. Donar-li una oportunitat a la que no puga dir que no.

I Voro acceptà. Això sí, amb una condició. Que jo havia d’estar amb ell a l’Ajuntament. I jo vaig acceptar. I quedàrem que no ho faríem públic perquè això havia de ser la bomba electoral de Compromís.

A continuació, ja més confiat i il·lusionat, vam continuar buscant persones per a una candidatura que havia d’estar a l’altura del moment històric de canvi que volem liderar.
I la llista es va tancar.

Vam fer una reunió per consensuar l’ordre de la llista i allí vaig explicar tot el que ara els acabe de contar a vostés. I totes i tots van pensar que havia sigut una bona elecció.

I la bomba electoral, en què quedà?

El dia 15 d’abril vam posar a internet la llista completa de Compromís per Guadassuar. Hi havia en l’aire certa expectació per part de moltes persones que havien preguntat repetidament. Estem treballant, tranquils, confieu.
A les 6 de la vesprada es va penjar al bloc de Compromís i al facebook de Compromís ho vam compartir. En poques hores, les nostres millors expectatives i desitjos ja estaven fetes pols, insignificants. I a les 12 de la nit es comptabilitzaren 932 visites. I mitja hora després ja passaven de mil cent. Era un somni. Compromís havia donat el pas endavant que la gent del poble esperava, segurament molt millor del que s’esperava. D’ahí l’èxit tan bestial. El dia 16 al poble no es parlava d’altra cosa, érem trendingtopping al carrer, als bars, al treball,... I el millor de tot, que tots parlaven molt bé. Primer objectiu aconseguit.

Bé, diran vostés ara, al principi havies dit que parlaries dels motius que ens han reunit a totes i tots ací i has acabat parlant d’una altra cosa. Però no. Perquè tota esta història que els he explicat només ha estat possible per l’única raó i motiu  que Voro tenia, al cap i al cor, quan acceptà ser el candidat a alcalde de Compromís. És l’única raó per la qual jo he acceptat anar de número 1 durant 24 anys i 16 de regidor aguantant el que he hagut d’aguantar, el mateix motiu que tinc ara mateix per anar de número 2. I és també l’única raó, els ho puc assegurar, per la qual totes les persones valentes que van en la candidatura de Compromís (i altres que ara no van però han vingut en altres campanyes i continuen col·laborant) l’única raó que tenen per a dir que sí a este projecte il·lusionant de canvi per al nostre poble, i la raó per la qual, si ho pensen bé,  vostés han vingut a este acte: EIXE MOTIU tan poderós que farà de motor del canvi ÉS L’AMOR per Guadassuar. EIXE és el nostre Compromís.

Al final, he tornat a parlar de l’amor, com fa quatre anys. Perquè Compromís és el partit de l’amor: amor a la terra, amor a les persones, al nostre riu Xúquer, a la nostra llengua, i amor pel nostre poble, Guadassuar. L’Amor unix les persones i les compromet. Si volen corrupció, saqueig dels comptes públics, EROS, i dos milions de peles.... s’han equivocat de lloc.

Vivim un moment històric al nostre poble, tenen vostés davant l’oportunitat que durant tants anys hem estat esperant, perquè estes persones valentes que estan ací i que han donat un pas endavant estan disposades a deixar-se la pell per Guadassuar. Totes i cadascuna d’elles representen diferents sensibilitats, estan triades a pols i a consciència, perquè el poble tinga una opció política digna a la qual poder poder votar sense baixar el cap, amb Valentia. Hem fet la llista que vostés han demanat, una llista conjunta.

Guadassuar no es pot permetre deixar escapar esta oportunitat històrica de canvi, no podem perdre de nou este tren.

Si creuen vostés que el treball que he fet durant els últims 16 anys ha servit per alguna cosa, el dia 24 de maig tenen una ocasió única per demostrar-ho. No importa si me fallen, el que m’importa de veritat és que no li fallen al futur de Guadassuar. El 24 de maig voten amb Valentia.

Moltes gràcies. Visca Guadassuar, visca el País Valencià i visca Compromís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada