MOCiÓ RUTA DE l'AIGUA

MOCIÓ PER A SOL·LICITAR A DIFERENTS INSTITUCIONS OFICIALS I FUNDACIONS LA FINANCIACIÓ I EXECUCIÓ DEL PROJECTE “RUTA DE L’AIGUA” PROPOSADA EN AVANTPROJECTE PER LA SÉQUIA REIAL DEL XÚQUER.

Salvador Montañana Sanz, en representació del Grup Municipal de Compromís per Guadassuar, presenta per a discutir al Ple del dia 26 de maig la següent moció:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Séquia Reial del Xúquer

La Séquia Reial del Xúquer es fundà a Alzira, la construcció va ser una obra d’enginyeria, al contrari del que es pensa, totalment cristiana. Els treballs s’iniciaren molt poc de temps després de la seua conquesta, en 1258 ja estaven en marxa per fer la llavors coneguda com a Séquia Nova d’Alzira, després de la concessió, per part del Rei Jaume I als habitants d'aquesta ciutat, de la facultat de regar les seues terres amb les aigües del gran canal, destinada a donar reg a les terres situades en el marge esquerre del riu Xúquer.

Des de fa 750 anys, les aigües del Xúquer són derivades des del magnífic assut d’Antella per a proveir milers de fanecades de terres de regadiu. Són més de set segles en els quals una amplia conducció d’aigua ha fet possible el miracle del reg a la Ribera del Xúquer i l’Horta Sud. Explorant el recorregut i la història de la Séquia Reial reconeixerem fites comunes a altres hortes valencianes, com les del Túria, el Millars o el Segura. Totes elles, exemple d’una mil·lenària cultura hidràulica ben arrelada al territori valencià.

La Séquia Reial del Xúquer està integrada per més de 25.000 regants, la qual cosa la converteix en la Comunitat de Regants més important de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El canal principal recorre 54 quilòmetres de 20 poblacions de les comarques de la Ribera i l'Horta Sud. La primera secció travessa els termes municipals d'Antella, Gavarda, Alberic, Benimuslem, Massalavés, Benimodo, Alzira, Guadassuar, L’Alcúdia, Algemesí i Albalat de la Ribera mentre que la segona secció la componen Alginet, Benifaió, Almussafes, Sollana, Picassent, Alcàsser, Silla, Beniparrell i Albal. En total, la Séquia Reial del Xúquer beneficia directament una població superior als 218.000 habitants i subministra actualment l'aigua necessària per al reg de prop de 21.000 hectàrees de les comarques de la Ribera i l'Horta Sud.

El valor de la producció de la zona regada (incloent arròs, hortalisses, cítrics i fruiters no cítrics) supera els 280 milions d'euros. Actualment, la Séquia Reial del Xúquer es troba immersa en el procés de modernització dels seus regadius del qual s'ha completat el 60%. Per a la seua execució, en el marc del Conveni d'Alarcón, la Séquia Reial del Xúquer va signar un acord marc amb la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Medi Ambient. Amb aquesta millora d'eficiència s'aconsegueix un estalvi superior als 180 milions de metres cúbics a l'any, evitant unes emissions a l'atmosfera de 5.783 tones de CO₂ anuals.

  

TERME (HECTÀREES Reg)	CÍTRICS	CAQUI	FRUITERS	VER-HOR	ARRÒS	TOTAL
ALBAL	124,14	10,55	2,24	88,89	85,74	311,57
ALBALAT DE LA RIBERA	742,79	48,07	13,43	130,01	373,82	1308,12
ALBERIC	934,15	387,00	1,12	28,99	--	1351,25
ALCÀSSER	96,33	5,60	1,29	10,86	--	114,07
ALZIRA	1235,89	543,87	54,81	75,99	--	1910,56
L’ALCÚDIA	182,21	302,40	60,78	45,30	--	590,70
ALGEMESÍ	2747,28	481,85	145,85	85,56	95,76	3556,30
ALGINET	281,14	544,23	32,62	32,01	--	890,00
ALMUSSAFES	209,16	46,97	23,81	274,51	--	554,45
ANTELLA	270,56	14,50	0,54	4,45	--	290,06
BENIFAIÓ	346,35	134,75	33,80	71,59	--	586,48
BENIMODO	52,72	89,45	7,56	1,81	--	151,53
BENIMUSLEM	327,08	60,64	0,61	1,04	--	389,37
BENIPARRELL	118,02	8,30	3,96	46,55	--	176,83
GAVARDA	229,25	30,67	37,93	10,86	--	308,71
GUADASSUAR (*)	5     576,51	1 603,32	4     58,77	4    226,23	--	5   1464,83
MASSALAVÉS	259,08	247,80	24,08	25,46	--	556,42
PICASSENT	159,86	31,05	13,85	146,65	--	351,41
SILLA	311,10	67,75	7,18	388,93	1267,45	2042,40
SOLLANA	319,92	106,41	59,50	573,92	2683,60	3743,34
TOTAL	9523,57	3765,18	583,71	2269,57	4506,37	20648,40

Font: SRX         (*) Posició en ordre de quantitat d’hectàrees regades.

La Séquia Reial a Guadassuar

.....Guadassuar va estar immers de bon començament en els plans de regadiu del Rei Conqueridor, claus per a l’arrelament dels nous repobladors cristians. Com hem dit, la Séquia Reial va ser una construcció nova dels cristians, iniciada per Jaume I per transformar i enriquir amb aigua, de manera ràpida i atractiva, les terres de conreu del terme d’Alzira.

Per això es va denominar Séquia d’Alzira o Séquia Reial d’Alzira, nom que conservaria fins al segle XVI, perquè es va construir per a regar exclusivament el terme general d’Alzira (del qual formà part Guadassuar fins el 1581). La Hisenda Reial es va encarregar de la construcció de la xarxa hidràulica general (assut i canal principal), mentre que els nous usuaris es feren càrrec de la construcció del sistema de distribució fins als seus camps. Les obres es realitzaren entre 1258 i 1269, dirigides pel mestre d’obres Arnau Vidal i mestre Bonfill.

El 1273 devien estar prou avançades perquè es publiquen les primeres Ordenances, on s’estableix el pagament del “Cequiatge”, impost per l’ús de l’aigua. Aquest primer tram fins Algemesí sabem que es va construir en diverses fases:

1. De l’assut d’Antella fins al Riu dels Ulls (Riu Verd), a Alcosser.

2. Fins al Dantell Major d’Alzira i feses d’Alàsquer o Ressalany.

3. Fins la fesa d’Aurí, a Guadassuar.

4. Fins el terme d’Algemesí, prèvia construcció del Cano, documentat, recentment, el 1387, al segle XIV.

 

En 1387 la Séquia Reial finalitzava en el terme de Guadassuar i baixava cap a Maranyent, terra de cadufs. La toponímia de Guadassuar conserva el topònim Séquia Vella en record  d’aquest primitiu caixer de la Séquia Reial. A final de l’Edat Mitjana, el tram inicial regava unes 40.000 fanecades de terra del marge esquerre del riu.

El terme de Guadassuar és recorregut per la Séquia durant 6 kilòmetres aproximadament, encara que dividits en dos trams, sent el tercer poble amb més trajecte, després d’Alberic i Benifaió. On més de 17.000 fanecades són regades per les seues aigües, majoritàriament d’horta, com podem comprovar a la taula adjunta, sent també el tercer en aquest apartat, amb Algemesí i Alzira, encapçalant aquesta llista, no oblidem que tots tres pertanyien al terme general d’Alzira. Només superat per Sollana i Silla, però aquests majoritàriament amb terres d’arrossar.

Per això, econòmica i geopolíticament parlant, a la importància històrica per al nostre poble que sempre ha viscut de cara a la Séquia i amb la seua familiar companyia, podem afegir que és referent per al nostre futur si ens tornem a recolzar amb ella per a millorar la qualitat de vida de tots aquells que en visiten i nosaltres mateixos, utilitzant aquest canal com a eix vertebrador de la nostra comarca i enllaç amb la comarca veïna de l’Horta (i pot ser amb altres rutes), si condicionem de manera adequada la seua via de servei, d’acord amb l’avantprojecte de la Ruta de l’Aigua que proposa la Séquia Reial del Xúquer i ha preparat Assut.

A més a més, i entre totes les obres d’enginyeria hidràulica de la Séquia, després de l’assut d’Antella i el propi caixer del canal amb 54 kilòmetres totals, el Cano de Guadassuar (Annex 2) és la més important tant en tamany com en importància estratègica i es troba al bell mig de tot el recorregut, marcant el pas franc de l’aigua a la frontera entre la primera secció construïda inicialment en arribar al Riu Magre i terme d’Algemesí, i la segona que continuà fins Albal (1760 – 1815) per privilegi al duc d’Híjar.

És tracta d’un sifó subterrani per davall d’aquest riu rambla (a Guadassuar al Magre li diguem “Riu Sec”), construït amb pedra i morter d’arena i calç, presenta unes dimensions de 155 m de llarg i casa de comportes ubicada a sobre el caixer, de manera transversal, amb dos respiradors, amb un entorn natural privilegiat que cal conservar i potenciar. Aquest darrer, és el repte particular per a la població de Guadassuar si volem que el nostre entorn paisatgístic natural i històric siga referent al sí d’aquesta Ruta. No debades, a l’avantprojecte esmentat, el paratge del Cano es proposa com a zona de Estada privilegiada amb possibles intervencions que deuen permetre el descans i esplai dels seus visitants, en la que afegir un centre d’interpretació o museu natural, dotacions per a pícnic o hostaleria, lavabos, zones d'ombra i fins i tot la incorporació d'algun element que permeta el bany.

També a Guadassuar, per part de la Conselleria de Cultura, s’han inventariat béns patrimonials de la tecnologia hidràulica que mereixen ser preservats per al futur i, entre ells, els elements més representatius, com el Cano i el Vessador del Cano, tots els Molins conservats, les feses i ponts destacats, així com els Motors o Vapors amb els seus particulars fumerals: Feses d’Osca, Anguilera, Fentina, Alter, Cadireta, Peris, Pixasang, Tortosa, Realenc, Teularet, Nova d’Algemesí, Orí, Terranova;  Fumeral de Comenge; Molins de l’Ermita, Pinet, Mig, Realenc; Motors de Jornet, Lledó, Montecarmelo, Tortosa; Pont del Realenc i d’altres menors. Tots ells, dignes de preservació, restauració i dignificació per a la memòria col·lectiva.

 Modernització

La Séquia Reial va posar en marxa en 2001 un ambiciós projecte de pressurització del sistema de reg, destinat a millorar de l'eficiència hidràulica del reg i la qualitat de vida dels regants.

L'obra de modernització, consistent en el desenvolupament d'una xarxa de reg per degoteig, ha comportat un important esforç financer per part de les administracions públiques i un enorme repte per als gestors i usuaris de la comunitat. Fins al moment s'ha completat la construcció de la xarxa principal i de 10 dels 45 sectors de reg a degoteig.

L'aigua circula hui en dia per una conducció de pressió que aprofita el desnivell entre el túnel de l'Escala de Tous i la zona regable, garantint el reg amb pressió natural per la diferència d'altura, amb el consegüent estalvi energètic. El vell caixer de la séquia servix actualment per portar aigua als arrossars entre els mesos d’abril i setembre.

L’adopció del reg per degoteig és un canvi tecnològic sense precedents en la història de la Séquia Reial. El criteri expert dels regadors està deixant pas a una programació enginyeril del reg, que d’acord amb les dades agroclimàtiques diàries, permet adequar-se amb gran precisió a les necessitats d’aigua i fertilitzants dels cultius.

Les antigues parades estan sent substituïdes per electrovàlvules que faciliten la tecnificació de la gestió, aportant al llaurador major comoditat, qualitat i producció. A nivell col·lectiu, la comunitat de regants ha reduït costos de fertilització, de mà d’obra i d’energia. Prompte podrem consultar el reg per Internet a través dels telèfons mòbils.

Les noves tecnologies de reg permeten reduir notablement el consum d’aigua. L’estalvi no és massa significatiu a escala de parcel·la, perquè al camp, cada planta o arbre consumix el que necessita. Però el pas de canals a cel obert a conduccions pressuritzades ha permés reduir significativament les pèrdues per infiltració i evaporació en les xarxes de transport i distribució.

Amb tot, la pressurització de la xarxa ha estat en realitat un pas més en un esforç d’estalvi que la séquia ha dut a terme durant les tres últimes dècades i que ha permés reduir a més de la meitat la derivació d’aigües del riu, així com adaptar-se millor a les crisis causades per les darreres sequeres.

La Séquia Reial del Xúquer manté uns estrets lligams amb l’Albufera i ha tingut un paper clau en la configuració del seu ecosistema. En efecte, la prolongació al segle XVIII de la Séquia Reial per les terres de ponent de l’Albufera fou imprescindible per a poder alimentar les terres arrosseres que anaven guanyant-se a l’aiguamoll. Però sobretot, l’entrada dels cabals del Xúquer en l’Albufera resultà essencial per consolidar el pas de la gran llacuna d’aigua salobre d’època medieval i moderna cap a l’estany d’aigua dolça que hui coneixem.

Hui, en un context de major pressió sobre el recurs i després del llastimós impacte generat per la contaminació en la dècada de 1970, la recuperació de l’Albufera depèn més que mai de l’arribada de les aigües netes de la Séquia Reial del Xúquer. L’entrada dels cabals fluvials a l’arrossar és, en conseqüència, un element clau per a preservar l’ecosistema marjaler i garantir la qualitat de l’aigua del lluent albuferenc.

 

La Ruta de l’Aigua de la Séquia Reial del Xúquer

A partir d’aquesta modernització i com a conseqüència de la consolidació i creació de la via de servei per al manteniment de les canonades de pressió bessones que transporten l’aigua per al reg per degoteig en paral·lel contigu a la Séquia, des de fa uns quants anys, per part de la seua Comunitat de Regants s’han mantingut iniciatives per posar en valor, tant a nivell cultural com turístic, el Canal Principal de la Séquia Reial del Xúquer i els seus recursos patrimonials.

També, amb motiu de la celebració del 750 Aniversari, s’han impulsat aquestes iniciatives a l’objecte de donar a conéixer el ric Patrimoni Hidràulic de la Comunitat de Regants. Entre els projectes contemplats destaca la proposta sobre la “Ruta de l’Aigua de la Séquia Reial del Xúquer” un passeig pel patrimoni històric, amb un avantprojecte encarregat per la Séquia Reial a la Fundació Assut (Annex 1).

Aquest projecte pretén afegir noves funcionalitats, al temps que conservar en bon estat d’ús, aquest eix agrícola i cultural, aprofitant el patrimoni ancestral heretat i el paisatgístic de la Séquia. En aquest sentit, a fi de revitalitzar el vincle plurisecular dels habitants de La Ribera i L’Horta amb les aigües del Xúquer, la Fundació Assut i la Séquia Reial del Xúquer proposen crear una ruta per a ciclistes i vianants, passejadors i corredors, que donada la seua escassa pendent permet la utilització accessible per a tothom, mentre transcorre plàcid en companyia del Canal Principal de la xarxa de reg. Es tracta d’una iniciativa que amb un esforç relativament modest, presenta un potencial enorme per a les comarques de La Ribera del Xúquer i l’Horta de València. 

La Junta de Govern de la Séquia ha estat informada de les gestions realitzades i ha valorat positivament aquesta primer pas, restant expectant per a totes les reunions previstes possibles per al seu finançament a les entitats a qui pot interessar i els seus responsables, com la Fundació Trinidad Alfonso i d’altres fundacions valencianes altruistes que pogueren estar afectes en aquest tipus d’actuació, Les Mancomunitats de la Ribera Alta i Baixa, Les Corts Valencianes, Diputació Provincial de Medi Ambient de València o Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge Secretaria Autonòmica de Infraestructures...

 Per tot açò, i amb afany d’impulsar l’adequació de la “Ruta de l’Aigua” projectada per la Séquia Reial del Xúquer, per la importància e interés que pot suposar per al futur de la nostra població, comarca i país es proposa al Ple els següents

ACORDS

PRIMER: L’Ajuntament de Guadassuar pren com a seua la intenció de la Séquia Reial del Xúquer d’aprofitar els 54 kilòmetres de la seua Via de Servei per crear la Ruta de l’Aigua mostrada en el seu avantprojecte i, en conseqüència  promourà la participació pública, facilitant la seua adhesió a aquest projecte a totes les associacions culturals, esportives, ecologistes i de participació ciutadana que ho estimen oportú per   considerar com a estratègica la seua privilegiada situació geogràfica respecte a la Séquia Reial del Xúquer i la comarca de La Ribera, fent prioritari aquest aspecte per al seu futur desenvolupament mediambiental, cultural, turístic i econòmic.

SEGON: L’Ajuntament de Guadassuar  sol·licita  finançament prioritari a les entitats a qui pot interessar i els seus responsables, com la Fundació Trinidad Alfonso i d’altres fundacions valencianes altruistes afectes a aquests tipus d’actuació, Les Mancomunitats de la Ribera Alta i Baixa, Mancomunitat de l’Horta Sud, Ajuntament de València, Les Corts Valencianes, Diputació Provincial de Medi Ambient de València, Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (Direcció General de l’Aigua) de qui depén i, per últim, a les Institucions Europees .

TERCER: L’Ajuntament de Guadassuar  ha iniciat el tràmits  per considerar Bé de Rellevància Local el conjunt  dels Béns Patrimonials de Tecnologia Hidràulica de la Séquia Reial del Xúquer al terme de Guadassuar inventariats per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i catalogats d’Interés pel seu caràcter històric, i insta oficialment la seua preservació, restauració i dignificació per a la memòria col·lectiva. En especial, el Cano, la seua Casa de Comportes i el seu entorn natural al costat del Riu Magre.

QUART: Donar trasllat dels presents acords a totes les institucions esmentades anteriorment i a tots els pobles  de la Ribera del Xúquer i de l’Horta Sud així com a l’Ajuntament de València.

Guadassuar, 16 de maig de 2016

Salvador Montañana Sanz

Regidor del Grup Municipal Compromís per Guadassuar