MOCIÓ
D’OPOSICIÓ A LA
CONSTRUCCIÓ D’UN NOU MAGATZEM DE RESIDUS RADIOACTIUS A
COFRENTS I PEL TANCAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR AL 2021
Joan
V. Puchol Pérez, regidor portaveu del grup municipal Compromís per Guadassuar,
presenta la següent moció per al seu
debat i aprovació, si escau, en el pròxim Ple Municipal,
La
Central Nuclear de
Cofrents entrà en funcionament en octubre de 1984, arribant a plena capacitat
de producció en gener de 1985. Aquesta central, dissenyada a finals de la
dècada de 1960 i amb permís de construcció atorgat pel Ministeri d’Industria en
1972, va obtenir una autorització de funcionament per un període de 25 anys,
que en març de 2011 es va prorrogar per 10 anys més, fins l’any 2021. En eixa
data, la Central
Nuclear de Cofrents haurà arribat als 37 anys de
funcionament; un període molt superior a l’edat mitjana de tancament de les
centrals nuclears europees, que l’Agència Internacional de l’Energia situa en
els 25 anys.
La
central de Cofrents es troba a tan sols 45 km en línia recta de l’Alcúdia i a 65 km de la ciutat de
València. El Govern li va donar, el dia anterior al terratrèmol i tsunami del
Japó que va causar l’accident de Fukushima la llicència d'explotació per a 10
anys més. Una central nuclear que utilitza l'aigua del Xúquer per a
refrigerar-se, escalfant l'aigua que retorna al riu i evaporant uns 21 hm3
anualment. El ben cert és que la central nuclear de Cofrents està construïda
sobre una falla que ha provocat terratrèmols de grau 6, en terrenys
sedimentaris i volcànics capaços d'agreujar-los; a més a més allí conflueixen
el Xúquer i el Cabriol, dos rius generadors d'inundacions que aigües amunt
tenen els pantans d'Alarcón i Contreras.
Les
centrals nuclears antigues són les més perilloses, tal com es va demostrar en
el cas de Fukushima, la més antiga del Japó. En el cas de la Central Nuclear de
Cofrents, tant el model de reactor BWR com el sistema de contenció Mark posen
de manifest la seua obsolescència.
La central nuclear de Cofrents és una central vella,
amb múltiples problemes de corrosió i mal funcionament repetits de parts
principals de les seues instal·lacions. Una central que ha patit múltiples
successos que afecten la seua seguretat. Una central, la direcció de la qual
té, com és també el cas de la de Fukushima, un llarg historial de falta de
transparència, d'ocultació i minimització de les avaries, el que li ha motivat
l'obertura d'expedients sancionadors per part del CSN.
Aquest nombre tan elevat i injustificable d’avaries i parades
en la central nuclear de Cofrents ha posat en evidència l’opacitat en el
Consell de Seguretat Nuclear, on la nostra Comunitat no té presència i, també,
la manca de control d’aquesta informació i de les mesures a prendre per a la
seguretat de la ciutadania per part de les institucions valencianes, fet que
suposa un risc afegit sobre les ja detectades deficiències d’aquesta central.
Dos
qüestions intrínseques al funcionament de les centrals nuclears obliguen a
prioritzar el seu tancament: en primer lloc, generen residus molt tòxics i perillosos que romanen actius per milers
d’anys; en segon lloc, comporten un alt risc de contaminació radioactiva,
persistent durant segles, en cas d’accidents, com els ocorreguts en les
centrals d’ Harrisburg, Chernobil o Fukushima.
La
responsabilitat intergeneracional ens obliga a eliminar riscos d’aquesta
naturalesa i deixar de produir residus radioactius que romandran actius durant
milers d’anys i que contenen el 95% de la radioactivitat del combustible
original. Això suposa que les futures generacions hauran de suportar els riscos
de contaminació radioactiva i gestionar els residus radioactius generats per
nosaltres.
Addicionalment,
l’energia nuclear és un fre al desenvolupament i creixement de la capacitat
instal·lada de les energies renovables, quan les energies renovables generen
més llocs de treball per unitat d’energia produïda, com ho demostra el cas
d’Alemanya, estat europeu líder en el creixement d’energia produïda per fons
renovables que ha programat el tancament progressiu de les centrals nuclears
per 2022.
El
Magatzem Temporal Individualitzat proposat per acollir els residus nuclears de la Central Nuclear de
Cofrents és una demostració del fracàs en la gestió dels residus nuclears tal com s’ha vist amb
els canvis i la paràlisi del Magatzem Temporal Centralitzat. Això es una mostra
de la manca de planificació en una activitat de les més perilloses i amb grans
riscos per a la ciutadania i el medi ambient, i posa de manifest que la Central Nuclear de
Cofrents no ha d’allargar la seua vida operativa, i que l’energia nuclear és
una opció tecnològica que ha de donar pas al subministrament energètic amb
fonts segures, netes i renovables; i amb més raó en el nostre cas, ja que som
uns dels territoris amb major irradiació solar d’Europa.
Entre
els impactes del nou magatzem temporal de residus radioactius, associats al
funcionament de la central nuclear mateixa trobem:
-
El risc de contaminació radioactiva de l'abastiment de més de 2 milions de persones
de València i la seua àrea metropolitana, fins a incloure Sagunt, de les més de
200.000 persones de la Ribera
que beuen del Riu Xúquer a través del Canal Xúquer-Túria,
per abocaments i fuites en cas accident en una central nuclear envellida i amb
un disseny dels anys 1970.
-
El risc de contaminació radioactiva de les terres de regadiu de desenes de
milers d'hectàrees de la
Ribera Alta i Baixa del Xúquer, Camp de Túria, Camp de
Morvedre, amb 21.872 ha
dependents de la Sèquia
Reial del Xúquer i 22.860 ha del canal Xúquer-Túria.
-
El consum de 20 hectòmetres cúbics anuals d'aigua d'alta qualitat del Riu Xúquer
utilitzada per refrigerar el reactor.
-
L’abocament de quasi 15 hectòmetres cúbics a l’any d'aigua circulant per la
central nuclear amb diferents usos i que perd qualitat després del seu pas per
ella.
-
La generació de residus perillosos que caldrà gestionar durant desenes de
milers d'anys. etc.
I per últim cal saber que al projecte d’Iberdrola s'afirma que la cota on se situaria el ATI seria de 368,20 m. d’altitud, tan sols 4 centímetres per damunt de la cota inundable en cas de trencament de presa i onatge produït pel vent que és de 268’16 metres. A més s'afirma que les lloses de formigó es col·locarien en un cota inferior a la resta de la parcel·la de la central. Tan sols examinant les figures del projecte es pot comprovar que la zona on s’ubicaria el magatzem estaria situada en la zona inundable en cas de l’avinguda màxima probable.
Per
tot allò anteriorment expressat l’Ajuntament de Guadassuar insta al Consell i al
Govern Central a:
1-
Procedir al tancament i desmantellament de la Central Nuclear de
Cofrents quan finalitze l’actual període de pròrroga de funcionament, en març
de 2021, elaborant i posant en funcionament un Pla d’Energies Renovables que
que permeta la substitució gradual d’unes energies per altres.
2-
Que no s’autoritze la construcció del Magatzem Temporal Individualitzat de
residus radioactius dins els terrenys de la Central Nuclear de
Cofrents per ser innecessari, ja que la Central disposa de capacitat d’emmagatzematge
suficient fins la seua data de tancament en 2021.
3-
Modificar el marc normatiu que ha paralitzat la implantació de les energies
renovables.
Guadassuar, a
15 de març de 2017
oan V. Puchol Pérez
Portaveu de Compromís per Guadassuar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada