dimarts, 19 d’abril del 2016

MOCIÓ DE COMPROMÍS EN SOLIDARITAT AMB LES PERSONES REFUGIADES



MOCIÓ EN SOLIDARITAT AMB LES PERSONES REFUGIADES


JOAN V. PUCHOL PÉREZ, portaveu del Grup Municipal Compromís per Guadassuar en l'Ajuntament de Guadassuar en el seu nom i representació, mitjançant el present escrit, i fent ús de les atribucions que li confereix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, eleva al Ple de la Corporació per al seu debat la MOCIÓ següent:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El 1943, Max Aub descrivia l’èxode dels jueus fugint de la barbàrie nazi a la seua obra de teatre “San Juan”. El títol de l’obra es corresponia amb el nom d’un vaixell que, carregat de refugiats, solcava la mar a la recerca d'un port on trobar asil. Hui són centenars els “San Juan” que solquen els mars en busca de refugi, són milers els que es deixen la vida en este mar nostre. Un mar que va ser pont i que estem convertint en fossar d’innocents.
Homes, dones, xiquetes i xiquets fugen d’uns conflictes bèl·lics que assoten els seus països d’origen. I Europa no és innocent en estos conflictes. No hem d’oblidar que els nostres països s’han involucrat directa o indirectament en estes guerres, en l’espoli dels països d’origen dels refugiats i en el negoci d’armes amb els països en guerra.
La crisi humanitària oberta per l’allau de totes estes persones que fugen de la guerra i d’una situació de desigualtat i de pobresa endèmiques en alguns països de l’Àsia occidental i de l’Àfrica requereix una resposta solidària de la nostra societat. Hem vist com travessaven el sud-est d’Europa aquests darrers mesos en un llarg periple que es torna més complicat i dramàtic cada dia que passa. N’hi ha molts que fugen de l’horror de la guerra amb l’esperança d’una nova vida entre nosaltres, i n’hi ha que proven d’escapar-se d'una misèria absoluta, insuportable.

El passat 18 de març Europa va confirmar el preacord fixat entre la Unió Europea i el govern de Turquia el dia 7 de març d’enguany, i que estipula la deportació en massa dels refugiats a Turquia. Aquesta mesura, que aboleix, de fet, el dret d'asil en la Unió Europea, afectarà directament a vora 50.000 persones i, potencialment, a milions de refugiats i d’immigrants, abocats a cercar rutes d’arribada perilloses i difícils i, per tant, més vulnerables a les màfies d’explotació.

Per això llancem una crida pública a la societat civil i a les institucions perquè manifestem, d’una manera decidida, la nostra oposició a un acord tan indigne i tan inhumà que deixa als éssers humans com a moneda de canvi en les negociacions polítiques entre països. Instem el govern de l’estat a no donar-hi suport i a complir amb els Drets Humans, el Dret Internacional i amb els compromisos comunitaris d’acollida de refugiats. La tragèdia dels i les refugiades de guerra exigeix una resposta ràpida, a l’altura del país solidari i compromès amb els drets humans que volem construir. No podem romandre tancats d’ulls i de fronteres al patiment humà.

Mostrem el nostre rebuig a un acord que condemna a mort a milers d’innocents que fugen de la barbàrie com feren els nostres majors al final de la guerra civil quan el feixisme arrasà les nostre terres.

Davant tot això, demanem al Ple de l'Ajuntament de Guadassuar l'aprovació dels següents



ACORDS:


PRIMER.- Mostrar el rebuig de l'Ajuntament de Guadassuar a qualsevol tipus de mesura que vaja en contra del que recull la declaració Universal dels Drets Humans.

Convención sobre el Estatuto de los Refugiados de las Naciones Unidas de 1951

Artículo 33. -- Prohibición de expulsión y de devolución ("refoulement")
1. Ningún Estado Contratante podrá, por expulsión o devolución, poner en modo alguno a un refugiado en las fronteras de los territorios donde su vida o su libertad peligre por causa de su raza, religión, nacionalidad, pertenencia a determinado grupo social, o de sus opiniones políticas.
2. Sin embargo, no podrá invocar los beneficios de la presente disposición el refugiado que sea considerado, por razones fundadas, como un peligro para la seguridad del país donde se encuentra, o que, habiendo sido objeto de una condena definitiva por un delito particularmente grave, constituya una amenaza para la comunidad de tal país.

Declaración sobre el Asilo Territorial (Adoptada por la Asamblea General de las Naciones Unidas en su resolución 2312 (XXII), de 14 de diciembre de 1967)

Artículo 3
1. Ninguna de las personas a que se refiere el párrafo 1 del artículo 1 será objeto de medidas tales como la negativa de admisión en la frontera o, si hubiera entrado en el territorio en que busca asilo, la expulsión o la devolución obligatoria a cualquier Estado donde pueda ser objeto de persecución. 

IV. Convenio de Ginebra del 12 de agosto de 1949 relativo a la protección debida a las personas civiles en tiempo de guerra

Artículo 45 - VIII. Traslado a otra Potencia 
[…]
4. En ningún caso se podrá transferir a una persona protegida a un país donde pueda temer persecuciones a causa de sus opiniones políticas o religiosas.

SEGON.- Rebuig de les mesures adoptades per la Unió Europea ja que s'estan expulsant els refugiats de manera directa cap a un país tercer, Turquia , la qual cosa ha estat denunciada per ACNUR, Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres i multitud d'ONG's. I el més lamentable encara, a canvi de dinés i oferint contrapartides polítiques al país en qüestió, la qual cosa ho converteix en un mercadeig.

TERCER.- Reclamen com a europeus el compliment de l'article 9 del Conveni Europeu de Drets Humans on es contempla l'obligatorietat de registrar totes les sol·licituds de protecció internacional que es presenten. Per aquest motiu estem en contra de que la UE incomplexa les seues pròpies lleis d'asil.

QUART.- Reclamem que es considere la no vulneració dels acords que posibiliten el funcionament respecte als refugiats dins de l'espai Schengen. “El espacio y la cooperación Schengen se basan en el Tratado Schengen de 1985. El espacio Schengen representa un territorio donde está garantizada la libre circulación de las personas. Los Estados que firmaron el Tratado han suprimido todas las fronteras interiores y en su lugar han establecido una única frontera exterior. Dentro de esta se aplican procedimientos y normas comunes en lo referente a los visados para estancias cortas, las solicitudes de asilo y los controles fronterizos”.

CINQUÉ.- Donar trasllat d'aquest acord plenari al Consell de la Generalitat Valenciana i al Congrés dels Diputats per a que tinguen en compte que com a europeus necessitem que els nostres representants institucionals defensen els Drets Humans i tots el convenis signats per les autoritats europees i que estan a dia de hui ja en vigor.

 
Guadassuar, a 14 de’abril de 2016


Signat: Joan V. Puchol Pérez
Portaveu de Comrpomís per Guadassuar

dimarts, 15 de març del 2016

MOCIÓ SOBRE EL RESCAT DE L'AP-7



MOCIÓ SOBRE EL RESCAT DE LA CONCESSIÓ DE L'AP-7

JOAN V. PUCHOL PÉREZ, portaveu del Grup Municipal Compromís per Guadassuar en l'Ajuntament de Guadassuar en el seu nom i representació, mitjançant el present escrit, i fent ús de les atribucions que li confereix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, eleva al Ple de la Corporació per al seu debat la MOCIÓ següent:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L'autopista del Mediterrani o AP-7 és un eix que comunica tota la costa mediterrània des de la frontera amb França fins a Algesires. Els trams Tarragona-València i València-Alacant, la concessió dels quals correspon a Abertis (abans AUMAR), tenen com a data final prevista de la concessió el 31/12/2019, i el govern ja ha anunciat, no confirmat, que no tenen previst renovar-la. Aquesta important via de comunicació discorre, en els seus trams Tarragona-València i València-Alacant, seguint un recorregut paral·lel a dues carreteres nacionals (N340 i N332) que, de vegades, travessen importants nuclis de població i que suporten una elevada densitat de trànsit de vehicles. Com a conseqüència d'açò s'incrementa la freqüència d'accidents en aquestes vies (recordem que, segons un estudi realitzat per RACE en 2006, en la N-340 es troba el tram de carretera més perillós d'Espanya) i es generen nombroses molèsties als veïns i veïnes d'aquestes poblacions. En canvi, des de l'inici de la crisi, els esmentats trams de l'AP-7 han experimentat una notable reducció de la intensitat de trànsit.
Per tot això, presentem per a la seua aprovació la següent proposta d'acord:
PRIMER. Sumar-se a la reivindicació de les federacions i associacions que formen la Confederació d'Associacions Veïnals de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA) i demanar al Govern de l'Estat Espanyol que garantisca el rescat general de la concessió de l'AP-7 en la data prevista per a la seua extinció (2019), sense pròrroga possible, de manera que es corregisca la discriminació negativa, que pateixen les comunicacions en el nostre territori.

SEGON. Instar el Govern de l'Estat Espanyol a rescatar aquells trams de l'AP-7 la liberalització dels quals és una necessitat immediata (especialment en l'Alt Maestrat, la Safor i la Marina) donada l'elevada intensitat de trànsit i l'alta sinistralitat de les carreteres nacionals que discorren paral·leles a aquesta autopista per les comarques abans anomenades o que travessen poblacions on no s'ha realitzat el desdoblament de la carretera nacional, de manera que es puguen reduir les xifres de sinistralitat i alarmant mortalitat d'aquestes vies.

TERCER. Comunicar l'acord a la Confederació d'Associacions de Veïns de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA),


Guadassuar, a 14 de març de 2016
 
  
Joan V Puchol Pérez

MOCIÓ SOBRE EL DRET PRIVAT VALENCIÀ



JOAN V. PUCHOL PÉREZ, regidor i portaveu del Grup Municipal de Compromís d’este Ajuntament, presenta al Ple per al seu debat i aprovació si s’escau, la següent
MOCIÓ

Un dels principals objectius de la Llei Orgànica 1/2006, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia, en la que es reconeix als valencians la condició de Nacionalitat Històrica, és restablir la competència sobre el dret privat per als valencians i igualar-nos a la resta de pobles espanyols no castellans (navarresos, catalans, bascos, balears  i aragonesos), i acabar en  tan injusta discriminació.

Com a conseqüència d’esta “nova” competència re establerta, Les Corts Valencianes, han aprovat les  Lleis següents:
-          Llei 10/2007, de 20 de març, del règim econòmic matrimonial valencià.
-           Llei  5/2011, d’ 1 d’abril, de relacions familiars (La Llei valenciana de custòdia compartida).
-           i la Llei 5/2012, de 15 d’octubre, d’Unions de Fet  de la Comunitat Valenciana.

Totes estes Lleis, varen ser objecte de Recurs d’ inconstitucionalitat presentat pel President del Govern de l’Estat, sense que a dia de hui, s’haja pronunciat el Tribunal Constitucional. De la primera Llei recorreguda (del règim econòmic matrimonial valencià), fa 7 anys.

Un pronunciament del Tribunal Constitucional determinant d’inconstitucionalitat d’estes normes generaria greus conseqüències jurídiques i augment de litigiositat en àmbits tan importants com el règim econòmic matrimonial dels valencians casats a partir del 1 de juliol de 2008, en matèria de custòdia compartida i també respecte de les unions de fet de parelles valencianes.
El dret valencià,  possibilita donar una resposta àgil, moderna i pròpia  als problemes actuals dels valencians,  i  permet concloure la discriminació que patim com a poble des de fa més de tres segles després de l’abolició dels furs en 1707, que requereix de forma inajornable, la retirada per part del govern estatal dels recursos d’inconstitucionalitat contra les normes de dret civil valencià.
Com es prou habitual la pràctica de retirar recursos d’inconstitucionalitat per mig de pactes entre Govern Estatal i Autonòmic, la Comunitat Valenciana ha de rebre  el mateix tracte que han rebut altres comunitats autònomes per a casos semblants si no es vol incórrer en arbitrarietat i tracte discriminatori.

Per tot l’anterior, proposem al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER: Que l’Ajuntament s’adherisca al Manifest promogut per l´ASSOCIACIÓ DE JURISTES VALENCIANS ( AJV) , pel qual es demana la retirada dels recursos  d’inconstitucionalitat  contra  les normes de dret civil valencià.
SEGON:  Remetre l’adhesió a:
- Les Corts Valencianes.
     - La Presidència de la Generalitat.
- Les Corts Generals.
- La Presidència del Govern Espanyol
 

Guadassuar, a 14 de març de 2016

Joan V Puchol Pérez

MOCIÓ PACTE DELS ALCALDES DE LA UNIÓ EUROPEA



JOAN V. PUCHOL PÉREZ, portaveu del grup Municipal de Compromís en este Ajuntament, presenta al Ple Municipal per al seu debat i aprovació si s’escau,  la següent
MOCIÓ-RESOLUCIÓ DEL PLE PER A L’ADHESIÓ AL PACTE DELS ALCALDES I LES ALCALDESSES DE LA UNIÓ EUROPEA

La Comissió Europea ha posat en marxa el que ha denominat “Pacte d’Alcaldes”, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania i els municipis europeus en la lluita contra el canvi climàtic. El pacte te el seu origen en un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees i en el paquet de Clima i Energia de la Unió Europea aprovat en 2007.
El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats i pobles europeus que s’hi adhereixen d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions en eficiència energètica i us de les fonts d’energia renovables.
El desafiament de la crisi climàtica només es pot abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania i els municipis. És per això que s’ha considerat que les ciutats, han de liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles i cal recolzar els seus esforços donat que el 80 % del consum energètic i les emissions de CO2 està associat amb l’activitat urbana.
El Pacte dels Alcaldes és un instrument que desenvolupat davall el paraigua de la Unió Europea garanteix l’assessorament tècnic i la possibilitat d’acollir-se al finançament dels fons europeus representant una excel·lent oportunitat i l’estímul per a la consolidació d’un important jaciment d’ocupació de caràcter local.
L'Ajuntament de Guadassuar té la voluntat d'avançar cap a l'establiment de polítiques eficaces per a reduir les conseqüències que ocasiona l'escalfament global mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica en àmbits com el transport urbà, l'edificació i la promoció de fonts d'energies renovables en les àrees urbanes. Concretament, fa seves les propostes de la UE (març 2007) que es compromet a reduir les seves emissions de CO2 al menys en un 20% fins l'any 2020, incrementant en un 20% l'eficiència energètica i aconseguint que un 20% del subministrament energètic procedisca de fonts renovables.
Per tot l’exposat es proposen al ple municipal els següents




ACORDS:

Primer.- L’Ajuntament de Guadassuar fa seus els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 i adopta el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 per cent per a 2020 mitjançant la creació de plans d’acció fonamentats en l’eficiència energètica i les fonts d’energies renovables.
Segon.- L’Ajuntament de Guadassuar es compromet a elaborar un Inventari d’Emissions de Referència i un Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un termini màxim d’un any des de la data d’Adhesió al Pacte. L’abast del document respondrà a les directrius que s’establisquen per part de la Comissió de Transport i Energia de la Unió Europea i inclourà una estimació de les emissions i una proposta de les accions a seguir per aconseguir els objectius plantejats.
Tercer.- L’Ajuntament de Guadassuar es compromet també a elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius, a organitzar el Dia de l’Energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d’Acció i a participar (en els termes que considere oportú) en la Conferència d’Alcaldes per l’Energia sostenible a Europa.
Quart.- Comunicar els presents acords a la Direcció General d’Energia de la Unió Europea via l’Oficina del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.


Cinqué :L’adhesió del municipi de Guadassuar al Pacte dels Alcaldes per al Clima i l’Energia, promogut per la Unió Europea. Facultar l’alcalde  de Guadassuar per a representar l’Ajuntament en la firma del Pacte d’Alcaldes i en qualssevol altres actuacions que requerisquen la seua execució. 

Sisé: Encomanar a l’àrea d’Energia-Projectes del Consorci de la Ribera i a la Diputació Provincial de València l’adopció de totes les mesures que siguen necessàries per a col·laborar amb aquest Ajuntament en el compliment efectiu del Pacte.
 

Guadassuar,  14 de març de 2016.

Joan V Puchol Pérez
Protaveu Compromís Ajuntament de Guadassuar

MOCIÓ DIA DE LA DONA



DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
8 DE MARÇ DE 2016


JOAN V PUCHOL PÉREZ, portaveu del Grup Municipal Compromís per Guadassuar,  en l'Ajuntament de Guadassuar en el seu nom i representació, mitjançant el present escrit, i fent ús de les atribucions que li confereix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, eleve al Ple de la Corporació per al seu debat la següent MOCIÓ

E X P OS I C I Ó   D E   M O T I U S

Des que al desembre de 1977 l'Assemblea General de les Nacions Unides adoptara la resolució de proclamar el dia 8 de març com a dia Internacional de la Dona, com a homenatge a una multitud de dones que van lluitar per a aconseguir pas a pas una igualtat amb l'home en tots els àmbits socials, sobretot en el laboral, es commemora aqueix dia, la lluita pels drets de les dones i reivindicant la igualtat entre hòmens i dones.

Fins al moment s'han donat passos de gegant per a la consecució de l'objecte d'aquesta reivindicació, però no és menys cert que es continuen produint situacions de flagrant desigualtat en tots els àmbits socials, sobretot en el laboral, on les dones tenen molts més problemes que els hòmens per a trobar un lloc de treball i on els salaris són sensiblement més baixos pel fet de ser dona. També és impossible oblidar les aborronadores xifres de dones víctimes de la violència de gènere.
És per açò que la Federació Valenciana de Municipis com a entitat que agrupa a tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, i en aquests als hòmens i dones dels seus municipis, des del consens de tots els grups polítics, considera necessari en aquest dia,


M A N I F E S TA R


1.      Commemorar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, promovent esdeveniments dirigits a reforçar el principi d'igualtat entre dones i hòmens.

2.      El compromís de tots i totes en el treball comú per a evitar tot tipus de desigualtat a través de les Institucions que representem, començant per la total incorporació de la dona en els càrrecs de responsabilitat política i social per a garantir una actuació conjunta des de dins de les nostres organitzacions.

3.      Apostem per una solució integral, per a l'eliminació definitiva de la violència de gènere, tant a través de la prevenció com de la lluita contra la violència exercida cap a les dones. Creiem necessari habilitar tots els instruments legals pertinents per a la total eradicació d'aquesta xacra social, així com la creació de fòrums de participació on s'aposte per una actuació conjunta de les Institucions i la societat civil per a concretar mesures d'actuació que faciliten la coordinació d'actuacions.

4.      Considerem que el dret a la igualtat ha d'inculcar-se des de la infància, sent aquesta l'única forma d'aconseguir que en un futur els hòmens i dones convisquen d'una manera igualitària i solidària, per la qual cosa és necessari potenciar la coeducació en l'escola a través de tot el nostre sistema educatiu.
5.      Que és imprescindible que la dona compte amb tots els mitjans per a la seua consolidació en el món laboral a través de mesures positives des de totes les Institucions, com són els Plans d'Igualtat i en particular des de les nostres Corporacions Locals per a aconseguir una major conciliació amb la vida familiar entre hòmens i dones.

6.      Els Ajuntaments com a administracions més pròximes a tots els ciutadans i ciutadanes ens comprometem a realitzar el màxim esforç per a contribuir al desenvolupament d'una forma pròxima i quotidiana, de tots els plans i programes que ens conduïsquen a l'enfortiment d'una societat igualitària i sense discriminacions.

Guadassuar, a 14 de març de 2016

dimarts, 16 de febrer del 2016

dissabte, 6 de febrer del 2016

Moció per la retirada de plaques de polítics corruptes



Joan V. Puchol Pérez, portaveu del grup municipal Compromís per Guadassuar, s'adreça al Ple de la Corporació per a presentar la seguent:

Moció de Compromís per Guadassuar contra la presència de plaques commemoratives a polítics condemnats per corrupció als edificis públics de Guadassuar.

Assumpte: Retirada de plaques i símbols commemoratius a polítics condemnats per corrupció.

Pedro Hernández Mateo, Carlos Fabra, Rafael Betoret, Josep Maria Felip, Rafael Blasco… són alguns exemples de polítics valencians imputats per casos de corrupció vinculats al desenvolupament de la seua tasca pública.
La llista continua i sobrepassa els 100 imputats per corrupció al nostre territori. Tots recordem els 1000, 2000, 3000, 4000… fins als 12000€ -“dos milions de peles”- que presumptament contava a la taula del seu despatx el que era President de la Diputació de València, Alfonso Rus. O l'amor oval que es juraven Francisco Camps i “el bigotes” en unes telefonades vinculades al cas Gürtel, un dels més greus de la història de l'Estat.

Molts d'aquestos noms han quedat plasmats en plaques i símbols commemoratius en alguns dels nostres edificis, places i carrers.

Les sospites sobre el finançament de Convergència Democràtica de Catalunya, que van escorcollar les seues seus; els cas dels ERO d’Andalusia, en què sindicats i membres del Partit Socialista es van omplir les butxaques amb suficients diners com per “a asá una vaca” (segons les escoltes efectuades); o el cas de les targetes Black de Bankia, un banc rescatat amb diners públics dels quals 450.000€ van anar a parar a butxaques com les de Moral Santín, d’EU. Que va argumentar que “cualquier ciudadano entenderia sus gastos con la tarjeta black.”
El debat no és si el poder corromp, sinó si les institucions tenen mecanismes de transparència que detecten, sancionen i castiguen els indesitjables que claven la mà en la caixa o afavoreixen als seus amiguets de l’ànima.
Des del nostre grup expressem un compromís ferm per aquesta detecció, sanció i condemna dels indesitjables. Lluitant per la seua expulsió en cas de detectar qualsevol irregularitat econòmica que pose en perill la integritat del nostre partit o les institucions en les que estem. Ho hem fet abans, ho seguirem fent.


 Des de Compromís considerem que el primer pas per tancar les ferides que ha deixar la corrupció a la nostra xarxa pública és eliminar els reconeixements als agressors de les nostres institucions. A totes aquelles persones que van confondre “poder” amb “poder absolut”.

L'assemblea General de l'ONU va aprovar en la seua Resolució 58/4 del 31 de octubre de 2003 la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció. Dins del text de la Convenció es "decideix, a la fi d'augmentar la sensibilització respecte de la corrupció, així com del paper que pot desenvolupar la Convenció per a combatre-la i prevenir-la, que es proclame el 9 de desembre Dia Internacional contra la Corrupció".

Per tot açò, presentem la següent:

Proposta d'acord

Primera. El Ple de l'Ajuntament  de Guadassuar acorda que es procedisca a la retirada de les plaques o símbols commemoratius dedicats a polítics condemnats per corrupció (malversació, prevaricació, desviament de cabals públics, ús il·legítim d'informació privilegiada, patrocini, suborn, extorsió, frau, etc.) en el desenvolupament de la seues tasques de servei i representació publiques.

Segona. El Ple de l'Ajuntament de Guadassuar insta la Generalitat Valenciana a la retirada dels símbols, plaques o obres d'art dedicades a polítics condemnats per corrupció (malversació, prevaricació, desviament de cabals públics, ús il·legítim d'informació privilegiada, patrocini, suborn, extorsió o frau) en el desenvolupament de la seua tasca de servei public als edificis i seus de govern valencianes: Generalitat, Corts i Conselleries.

Tercera:  El Ple de l’Ajuntament de Guadassuar s’adhereix a la DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PEL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA CORRUPCIÓ (document adjunt)

 Guadassuar, a 14 de desembre de 2015