dissabte, 27 de novembre del 2021

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL/MOCIÓ PER UN FINANÇAMENT JUST 2021

 


DECLARACIÓ INSTITUCIONAL/MOCIÓ PER UN FINANÇAMENT JUST 2021

 

La valenciana continua sent la Comunitat Autònoma pitjor finançada. Així ho confirmen els diferents informes d'experts. L'últim a fer-ho ha sigut el de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), publicat a l'agost d'aquest mateix any, que ratifica que el finançament de la nostra comunitat és un 10% inferior a la mitjana del conjunt de comunitats de règim comú, i que el finançament per habitant de les 3 comunitats millor tractades per l'actual sistema, és un 27% superior a la de les 3 regions més infrafinançades. De corregir-se aquest infrafinançament, derivada d'un sistema que continua vigent malgrat estar caducat des de 2014, la Comunitat Valenciana rebria uns ingressos addicionals de 1.325 milions d'euros anuals.

 

Fins hui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb justícia a aquest territori. Aquest mateix any, cada valenciana i valencià rebrà 215 euros menys que la mitjana estatal i 703 euros menys que l'autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament. Aqueixes diferències són la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les comunitats.

 

Estem, per tant, davant una situació insòlita. La nostra renda per càpita és 12 punts inferior a la mitjana i, no obstant això, som una autonomia que, fins i tot sent pobra, aporta al conjunt de l'Estat. El resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana.

 

El manteniment d'aquestes diferències és insostenible i genera desigualtats de tracte entre la ciutadania espanyola que resideix en diferents territoris. Així, en el nostre cas, les persones treballadores i l'empresariat valencià han d'enfrontar-se als reptes carregant amb la motxilla de la discriminació pressupostària i davant aquesta situació diem basta. Diem basta des dels valors compartits amb la ciutadania i diem basta perquè creiem en la igualtat d'oportunitats.

 

El poble valencià es troba en un moment que requereix unitat per a fer-se sentir amb una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés, en una situació d'igualtat respecte a la resta de territoris d'Espanya.

 

I enfront d'aquest problema, les valencianes i valencians tenim vocació de formar part d'una solució global, on la nostra veu s'escolte i contribuïsca a crear Estat més enllà de l'administració central.

 

Per tot això, i davant aquesta prolongada discriminació, ja en 2013 la Comissió de persones expertes nomenades per les Corts Valencianes per al disseny d'un nou model de finançament va assenyalar que el problema de desigualtat i el menor finançament rebut pel poble valencià es remuntava a l'inici dels sistemes de finançament autonòmic de la dècada dels huitanta.

Des de llavors, han passat més de 30 anys i la sistemàtica aplicació d'aquests criteris que han respectat l'statu quo ha impedit que les successives reformes del sistema hagen resolt aquest desajustament, convertint el desequilibri financer públic en un greu problema crònic d'infrafinançament i d'endeutament insostenible.

 

A la vista d'aquesta realitat, les Corts Valencianes per unanimitat van promoure en 2013 el “Manifest per un Finançament just per a la Comunitat Valenciana” que va ser secundat per les diferents forces polítiques amb representació i organitzacions representatives de la societat civil valenciana.

 

Aquell primer manifest denunciava la fallida del principi d'equitat i solidaritat del model de finançament autonòmic que feia de la Comunitat Valenciana l'única en què es combinaven uns ingressos i despeses inferiors a la mitjana amb una renda per habitant també per davall de la mitjana i un saldo fiscal negatiu.

 

Tres anys més tard, en 2017, Les Corts *Valencianes van promoure un altre “Manifest per un Finançament Just” que van secundar més de 600 entitats valencianes, al qual van seguir els acords aconseguits per unanimitat en Les Corts, datats al febrer i abril de 2017, que denunciaven la marginació en matèria de finançament i inversions i que va culminar amb una històrica manifestació el 18 de novembre on van participar milers de valencians i valencianes.

 

Enguany coincidint amb el 4t aniversari d'aquella manifestació convocada per la Plataforma Per Un Finançament Just, creiem que és el moment de continuar exigint el nou model de finançament que segueix sense arribar; per això creem que és necessari eixir de nou al carrer per a continuar conscienciant a la ciutadania que aquest és un problema real que ens afecta a totes les persones que vivim i treballem en la nostra Comunitat. Una convocatòria, a la qual s'han sumat entitats i associacions que no ho van fer fa quatre anys.

 

Gràcies a la labor desenvolupada des de la Plataforma per un Finançament Just i a l'esforç de les organitzacions polítiques, sindicals i empresarials que la integren, hui l'inici de la reforma del sistema de finançament apareix ja en l'agenda del Govern, però continua sent necessari que continuem reivindicant, més units que mai, la necessitat d'aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra Constitució.

 

Per això és important continuar amb la labor de donar a conèixer i conscienciar a l'opinió pública de la necessitat de comptar amb un nou model de finançament autonòmic que siga justa per al poble valencià; i per a això farem difusió a través dels mitjans de comunicació del nostre àmbit i destinarem els recursos necessaris per a impulsar la participació en aquesta convocatòria.

 

Per tot l'exposat el ple de Guadassuar proposa la següent resolució, de la qual donarem trasllat al Govern valencià i a l'estatal, que proposa:

 

1. 1-Reclamar una reforma immediata del sistema de finançament i l'habilitació de mesures transitòries mentre aquesta es tramita, que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, possibilitant a les valencianes i valencians tindre uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies. Una reforma perquè mai més existisca ciutadania discriminada només pel fet de pertànyer a un territori.

 

2. 2-Exigir unes inversions ajustades al nostre pes poblacional, com enguany, i sol·licitar que aquestes inversions s'executen realment. Igualment, que el repartiment de les inversions i l'execució atenga una programació racional que acabe amb el dèficit inversor en la Comunitat Valenciana, compensant en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i dedicant una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional, tal com recull la reforma del nostre Estatut d'Autonomia aprovada per les Corts.

 

3. 3-Sol·licitar el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, la qual cosa ha generat un deute insostenible que ja ha sigut reconeguda. Per això necessitem l'establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.

 

4. 4-Convidar a tota la societat valenciana a assistir a les manifestacions convocades per la Plataforma Per Un Finançament Just per al dia 20 de novembre del 2021, a les 18 hores a Alacant, València i Castelló, sota el lema: Un poble unit per un Finançament Just.

 

Guadassuar, a 7 de novembre del 2021

 

      Moció presentada pel grup municipal Compromís, acceptada per la resta de grups polítics en Comissió Informativa, aprovada com a moció conjunta el ple del 25 de novembre de 2021.

 

 

MOCIÓ A FAVOR DE LA LLEI DE BEBÉS ROBATS

 


El passat 26 de febrer de 2020 va tenir lloc la signatura i el registre de la Proposició de Llei de bebés robats a l'Estat Espanyol, i el 23 de juny de 2020 va ser aprovada la seua presa en consideració, pràcticament per unanimitat de tots els Grups Polítics del Congrés dels Diputats. Actualment, els grups polítics treballen en el tràmit d'esmenes.

Aquesta llei és fruit d'un llarg procés que va començar el 2017, quan es va presentar per primera vegada la Proposició als Grups del Congrés, els quals van aprovar la seva tramitació per unanimitat el 20 de novembre del 2018. No obstant això, malgrat l'estat avançat del procediment, la convocatòria d'eleccions va truncar aquesta primera tramitació.

Són moltes les entitats que han treballat des de l'inici darrere de l'aprovació final de la Llei de bebés robats a l'Estat Espanyol. La impulsa i promou la Coordinadora Estatal de suport a la Querella Argentina-CeAqua a proposta de Todos los niños robados son también mis niños, associació integrant d'aquesta entitat. Compte amb la participació activa d'un gran nombre d'associacions de víctimes pel robatori de bebés de diferents parts de l'Estat espanyol que donen suport a aquesta Proposició de llei:

Adelante Bebés Robados (Madrid y delegación de Castilla-La Mancha); Asociación Bebés Sustraídos Bizkaia “Itxaropena”; Asociación de Bebés Robados de Andalucía (ABEROA); Asociación de Afectados por Bebés Robados de Andalucía (ABRA); Asociación de Víctimas de bebes robados y de adopciones ilegales de Alicante (AVA); Asociación Orígens de Balears; Camino a la Justicia; Sevilla bebés robados; Sos Bebés Robados de Almería; Sos Bebés Robados Cádiz; Sos Bebés Robados de Cantabria; Sos Bebés Robados Galicia; Sos Bebés Robados Huelva; Sos Bebés Robados Jerez de la Frontera; Sos Bebés Robados Madrid (Madrid y delegación de Canarias);Todos los niños robados son también mis niños- CeAqua (com a entitat promotora).

De la mateixa manera, està avalada per associacions tant estatals com internacionals en defensa dels Drets Humans, com ho són l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya (APDHE), Amnistia Internacional i La Xarxa Argentí Europea pel Dret a la Identitat —representants de les Abuelas de Plaza de Mayo —; s'hi sumen nombroses entitats memorialistes, feministes i acadèmiques.

La importància d'aquesta Proposició rau en la gravetat que assoleixen els crims de robatoris de bebés a Espanya, que se succeeixen en un espai temporal de més de 50 anys i s'estén per tot el territori de l'Estat. Per això, aquesta Proposició de Llei té com a objectiu garantir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, pilars del Dret Internacional dels Drets Humans, a les víctimes del delicte de robatori de bebés com a crim de lesa humanitat.

Tant és així, que són diversos els organismes de les Nacions Unides que s'han vist compel·lits a intervenir: el Relator Especial de les Nacions Unides per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Pablo de Greiff; i el Grup de Treball sobre desaparicions forçades de les Nacions Unides. De la mateixa manera, el Parlament Europeu va prendre un gran interès i va enviar la Missió de la Comissió de Peticions, el resultat de la qual va ser l'elaboració d'un informe amb 31 recomanacions, publicat el novembre de 2017.

L'aprovació d'aquesta proposició suposaria que Espanya compliria per fi els criteris i les recomanacions de les Nacions Unides i el Parlament Europeu, en establir criteris i mecanismes homogenis d'actuació a totes les comunitats autònomes, crear i coordinar diferents institucions i organismes que puguen suportar el pes de les investigacions i els procediments necessaris per a l'efectiva investigació d'aquests delictes, que abasten tota la dictadura i part de la democràcia. Amb aquesta llei es refermen els drets de les víctimes, del passat i del present, de les que ja no estan i de les que encara busquen retrobar-se amb les famílies o recuperar la seua identitat. Es garanteixen finalment els drets que ja hem esmentat de veritat, justícia, reparació i no repetició, tan importants per a les víctimes com per al funcionament d'un estat democràtic de dret.

El 17 de setembre del 2020 es va obrir el tràmit d'esmenes de la Proposició, que està ubicada a la Comissió de Justícia. La llei s'ha quedat aturada en aquest tràmit. A causa del dolor que ha causat el drama del robatori de bebés a Espanya i que encara roman, cal una resposta unitària, comuna i col·lectiva, per això el ple de l'Ajuntament de Guadassuar sol·licita al Congrés dels Diputats:

1. La finalització del tràmit d'esmenes perquè la llei seguisca el procés parlamentari fins a l'aprovació definitiva i urgent;

2. Que la Llei que resulte aprovada respecte al màxim el text original de la Proposició de Llei sobre 'bebés robats' a l'Estat espanyol (122/000039), ja que és el que ha aconseguit un enorme consens social i polític tant en el seu elaboració com a l'inici del procediment parlamentari per a la seua tramitació.

 

Guadassuar, 07 de novembre de 2021

Presentada pel grup municipal Compromís, acceptada per la resta de grups polítics en Comissió Informativa, aprovada per unanimitat al ple com a moció conjunta.