MOCIÓ PER ACCELERAR LES OBRES PENDENTS DELS REGADIUS VINCULATS ALS CABALS DEL XÚQUER, I MODERNITZAR ELS NOSTRES REGADIUS, DINS DEL CONTEXT DEL PACTE VERD EUROPEU I DE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

  

El parc natural de l'Albufera constitueix un espai únic d'una extraordinària riquesa mediambiental, paisatgística, agrària i econòmica. El llac, les seues marjals, el cultiu de l'arròs, la flora, la fauna que allí es donen cita formen en el seu conjunt un ecosistema d’aigües dolces someres que precisa, entre altres coses i com és ben sabut, de les aportacions fluvials contínues per a aconseguir assolir un bon estat de conservació.

 L’altre espai natural fonamental a la Ribera és el propi Riu Xúquer i els seus afluents, sang dels nostres regadius i vertebrador de poblacions, amb un ecosistema que marca la nostra comarca, barreja entre aigua, bosc de ribera i tarongers. En el cas del Xúquer, aquestes aportacions fluvials al llac han arribat històricament a través dels retorns de reg del regadiu històric de la Ribera del Xúquer -principalment, a través dels retorns de reg de la xarxa de reg a manta de la Séquia Reial del Xúquer i de la Comunitat de Reg de Sueca-. Des de la dècada dels ‘80, els retorns de reg procedents de la Séquia Reial del Xúquer que arriben a l’Albufera han disminuït significativament, i amb això, la capacitat de renovabilitat de les aigües del llac. Això juntament amb l’elevada concentració de nutrients en les seues aigües i sediments ha provocat que l’Albufera haja esdevingut en un ecosistema hipereutròfic.

 El Pla Hidrològic de Conca del Xúquer aprovat en  1998 recollia com a actuació prioritària i urgent “la modernització de les infraestructures i gestió dels regs tradicionals amb la finalitat d'obtenir nous recursos hídrics procedents de l'estalvi, que puguen destinar-se a la consolidació i ampliació dels usos actuals”. Aquesta actuació de modernització de regadius es centrava fonamentalment en la transformació de les superfícies de conreus llenyosos en regadiu a manta en la Ribera del Xúquer en regadiu per degoteig, i afectava de manera majoritària a la superfície regable de la Séquia Reial del Xúquer. Amb aquesta actuació, en el Pla de Conca del Xúquer de 1998 s’estimava un “estalvi” de 240 Hm³/any en l’ús de l’aigua, derivat fonamentalment de l’increment en la eficiència del reg en parcel·la, i per tant, en la reducció dels retorns de reg que retornaven al riu, arribaven a l’Albufera o s’infiltraven nodrint les aigües subterrànies de la Ribera. Dita estimació de disposició de nous recursos en el sistema Xúquer no tenia en compte, tanmateix, com la reducció de retorns de reg de les zones regables modernitzades afectaria a les aportacions d’aigua a l’Albufera, a la recàrrega de l’aqüífer de la Plana Sud de València, al tram baix del propi riu Xúquer o a evitar la intrusió salina. De fet, l’article 16 de la normativa del Pla establia que eixa disponibilitat de “nous recursos” es repartiria en parts iguals entre zones regables del sud de la Comunitat Valenciana i Castella La Manxa en parts iguals, per a la redotació del transvasament Xúquer-Vinalopó i el Canal Xúquer-Túria i per la substitució de bombeigs de l’aqüífer sobreexplotat de la Manxa Oriental i dotació de regadius socials en Castella La Manxa.

 Les obres per a la modernització de la Séquia Reial del Xúquer s’han vingut desenvolupant al llarg de les darreres dues dècades amb un ritme molt inferior al plantejat pel Pla Hidrològic de Conca del Xúquer de 1998. Un informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de gener de 2005 estimava que “una vegada conclosa la modernització, els estalvis bruts serien d’uns 275 Hm³/any, volum que reduiria les assignacions previstes en el Pla de conca per a les sèquies de la Ribera del Xúquer [Séquia Reial del Xúquer, Reial Séquia d’Escalona, Reial Séquia de Carcaixent, Comunitat de Regants de Quatre Pobles, Comunitat de Regants de Sueca i Comunitat de Regants de Cullera]. Tanmateix, si es te en compte que part de les perdudes que s’estalvien amb la modernització serveixen per atendre les necessitats mediambientals del riu Xúquer i de l’Albufera, l’estalvi net restaria reduït a uns 110 Hm³/any”. Per tant, la reassignació 240 Hm³/any de recursos feta a nous usos en l’article 16 de la normativa del Pla de Conca de 1998, clarament es feia a costa de les aportacions necessàries per cobrir les necessitats ambientals de l’Albufera i del riu Xúquer.

 En eixe mateix informe s’estima que la reducció de retorns de reg produïda per la primera fase de la modernització de regadius en la Séquia Reial del Xúquer (pressurització de la conducció general i millora de la séquia principal) comportaria una reducció d’aportacions a l’Albufera en torn als 28 Hm³/any i al Baix Xúquer d’uns 30 Hm³/any. I finalitzada la segona fase -la modernització de tots els sectors previstos de la Séquia Reial- aquestes reduccions arribarien fins 60 Hm³/any en el cas de l’Albufera i de 62 Hm³/any, en el cas del Baix Xúquer, i una reducció de les eixides al mar de 50 Hm³/any, l’impacte de les quals no està suficientment valorat. A hores d’ara, la segona fase de la modernització dels regadius de la Séquia Reial del Xúquer ha assolit, aproximadament, al 50% de les 15.500 ha de superfície inicialment prevista.

 Malgrat aquestes dades, la normativa del Pla Hidrològic de Conca del Xúquer 2015-2021, aprovat en 2016, estableix en el seu article 20.B.2.a.I que “podran utilitzar-se fins a 30 Hm³/any per a cabals ecològics amb destinació a l’àrea del Parc Natural de l’Albufera (marge esquerra del Xúquer) a mesura que es vaja realitzant la modernització prevista dels seus regadius [de la Séquia Reial del Xúquer]”. I estableix com a criteri general de gestió del sistema d’explotació Xúquer, en l’article 20.A.1.a.IV, que “els recursos excedents, incloent-hi estalvis procedents de la modernització dels regadius de la Ribera del Xúquer, podran aprofitar-se per a pal·liar la sobreexplotació d’aqüífers i dèficit d’abastiments de l’àrea del Vinalopó-Alacantí i Marina Baixa.” Al mateix temps, en l’article 20.B.7 s’estableix “l’assignació de recursos superficials [del riu Xúquer] per a la substitució de bombeigs en la zona regable de la Manxa Oriental es fixa en un màxim de 80 Hm3/any, addicionals a l’assignació anterior [de fins 320 Hm³/any de recursos subterranis de l’aqüífer de la Manxa Oriental]”.

 Per tant, dels 172 Hm³/any que s’estima que deixarien de retornar al Xúquer i a l’Albufera una vegada finalitzada la modernització de les regadius històrics de la Ribera del Xúquer, sols fins a 30 Hm³/any es destinarien a satisfer les necessitats ambientals de l’Albufera, mentre que la resta es dedicaria a la substitució de bombeig de la Manxa Oriental, pal·liar la sobreexplotació d’aqüífers i dèficit d’abastiments de l’àrea del Vinalopó-Alacantí i Marina Baixa i completar les assignacions de la resta d’usos dels sistemes Xúquer i Túria.

 Aquesta transformació a reg per degoteig dels regadius històrics de la Ribera de Xúquer ha estat una reivindicació mantinguda en el temps per les Comunitats de Regants (CCRR) afectades, en particular, per la Séquia Reial del Xúquer, que compta amb la major superfície regable en la Ribera. La introducció d’aquesta tecnologia permet un millor control del reg, especialment en un context d’agricultura a temps parcial i envelliment de les persones llauradores, així com la gestió centralitzada de la fertilització dels camps, on predominen els cítrics. Un dels avantatges que s’associen a aquesta gestió centralitzada de la fertirrigació és la reducció de les unitats de nitrogen aplicades, amb la reducció d’infiltració de nitrats que arriben a les aigües subterrànies. Així mateix, la reducció dels retorns de reg cap el riu o l’Albufera, també redueixen els arrossegaments de nitrats que arribarien a aquests ecosistemes aquàtics. No obstant això, aquesta fertirrigació centralitzada s’ha implementat mitjançant la utilització de fertilitzants químics de síntesi, que no compleixen els requeriments establerts per la normativa europea per a la certificació d’agricultura ecològica (protegida pel REGLAMENT (UE) 848/2018 de el Parlament Europeu i de Consell, de 30 de maig de 2018, sobre producció ecològica i etiquetatge dels productes ecològics). D’altra banda, el pla de fertirrigació està concebut per satisfer les necessitats de fertilització de cítrics, per la qual cosa, no s’ajusta necessàriament a les necessitats d’altres tipus de cultiu viables agronòmica i econòmicament en el territori.

 El creixement de les superfícies cultivades en agricultura ecològica ha experimentat un increment substancial en els últims 5 anys i s’ha demostrat un instrument eficaç per afavorir la diferenciació del producte alimentari valencià a través de marques de qualitat, comportant una major competitivitat de les produccions i una millor retribució per als llauradors, a banda dels avantatges ambientals que la pràctica de l’agricultura ecològica implica per a la gestió del recursos naturals, la resiliència front al canvi climàtic i la biodiversitat.

 Així, des de la Conselleria d’Agricultura s’ha promogut l’augment de la superfície d’agricultura ecològica i la generalització de les seues pràctiques sostenibles i saludables, demanada no sols pel propi Consell (a través del seu I Pla Valencià de Producció Ecològica, aprovat pel Govern del Botànic en 2016, i en fase de renovació en aquests moments pel II PVPE), sinó també per la UE, que va presentar a 2020 el Pacte Verd Europeu i les seues Estratègies (de la Granja a la Taula i Biodiversitat 2030), i el Pla d’Acció Europeu per al desenvolupament de la producció ecològica, presentat aquest mateix any 2021, on la Comissió Europea impulsarà:

-          La reducció d’un 50% l'ús i el risc dels plaguicides químics per 2030, així com del 50% de l’ús dels plaguicides més perillosos per 2030.

-          La reducció de les pèrdues de nutrients a l'almenys un 50%, sense alterar la fertilitat de terra, així com l'ús de fertilitzants almenys en un 20% el 2030.

-          El desenvolupament dels cultius ecològics per tal que el 2030 el 25% de totes les terres agrícoles europees es dediquen a l'agricultura ecològica.

 En aquest context, al març de 2020, la Conselleria d’Agricultura va publicar la Guia metodològica per a la compatibilització de la fertirrigació comunitària amb l'agricultura ecològica i el policultiu i per al seu ús  cap a una producció ecològica comunitària (http://agroambient.gva.es/va/web/agricultura/publicaciones-regadio), amb l’objectiu de fer compatible l’ús de les noves tecnologies i reducció de despeses dels agricultors adscrits a una Comunitat de Regants, amb la disminució de la pressió de químics de síntesi contaminants i l’augment de la superfície en agricultura ecològica descrits i desitjats pel Govern valencià i per la Unió Europea.

 Per a tot això, així com per arribar als objectius previstos per les mesures de l’emergència climàtica (amb efectes esperats de pluges torrencials cada volta més habituals, temperatures extremes, sequeres, ...), hem de destinar recursos i dissenyar uns regadius moderns que no sols resulten més beneficioses des del punt de vista ambiental sinó que milloren la rendibilitat de l’activitat agrícola i afavorisquen el relleu generacional al camp, i reportant un benefici principalment a la població de la Ribera i a la societat valenciana en general.

 Tenint en compte totes aquestes qüestions i interessos en joc, proposem al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. Davant aquesta conjuntura, l'Ajuntament de Guadassuar acorda instar a totes les Administracions implicades d'una manera o altra -des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural fins la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica- a garantir l'execució de les obres pendents per a la modernització dels regadius  de la Ribera del Xúquer tenint en compte aquestes premisses:

 Que els estalvis en l’ús de l’aigua generats per la modernització s’assignen íntegrament a usos ambientals tals com cabals ecològics de l’Albufera i el Xúquer, en compensació als volum de reducció de retorns de regs produïts per la modernització dels regadius.

 Que, en el disseny, execució i funcionament d’aquestes actuacions, s’aplique allò establert en la Guia metodològica per a la compatibilització de la fertirrigació comunitària amb l'agricultura ecològica i el policultiu i per al seu ús  cap a una producció ecològica comunitària, com a mesura per garantir la seua compatibilitat amb els policultius i els objectius de producció ecològica i protecció ambiental tant autonòmics com europeus.

 

SEGON. L'Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a desenvolupar projectes amb pressupost suficient per incorporar la compatibilització de la fertirrigació comunitària amb l’agricultura ecològica i el policultiu en aquells sectors o zones regables ja executades en anteriors etapes per tal que aquells productors que vulguen portar a terme cultius ecològics o policultius no es troben penalitzats o impedits de fer-ho, i es contribuïsca així a l’assoliment dels màxims objectius de la planificació valenciana d’agricultura ecològica i de les estratègies europees reflexades al Pacte Verd Europeu.

 TERCER. L'Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a incloure pressupost i recursos en els plans d’actuació i projectes de millora i modernització de regadius per:

1. Actuacions formatives i demostratives, relacionades amb la millora del regadiu i la seua compatibilitat amb la protecció del medi, a través dels seus Serveis de Producció Ecològica, Innovació i Tecnologia i de Transferència de Tecnologia, i dirigides als regants usuaris de totes les comunitats de regants, com per exemple cursos i jornades sobre normativa i tècniques de producció ecològica, aplicació de pràctiques sostenibles per al medi ambient (ús adequat del reg localitzat, millora de la fertilitat, maneig de la diversitat vegetal com a substituts dels herbicides i fitosanitaris, etc.) o sobre la protecció de la natura i de la qualitat dels aqüífers.
2. Accions concretes de suport econòmic als usuaris per a la implementació de pràctiques que contribuïsquen a reduir la contaminació dels aqüífers, protegir la terra i les poblacions de pluges torrencials, augmentar la diversitat i fomentar el control biològic, entre d’altres objectius de la modernització de regadius, avançant-se als objectius de la nova PAC, seguint les recomanacions del Pacte Verd Europeu. Això hauria d’incloure ajudes per a les la implementació i sembra de cobertes vegetals, instal·lació de bardisses naturals mediterrànies per millorar el control natural de plagues, assessorament i foment de la conversió a l’agricultura ecològica i la seua comercialització, etc.

 QUART. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a aprofitar l'oportunitat que representen els fons europeus per a la recuperació econòmica (Next generation) com a possible font de finançament de les actuacions esmentades en els punts anteriors, així com per a futures actuacions i projectes de caràcter ambiental orientats a proporcionar més aigua i de major qualitat a l'Albufera de València, al riu Xúquer, i a les zones humides i ecosistemes relacionats amb la zona de regadiu on se tenen que fer les actuacions (diferents ullals, riu Verd, riu Magre, ...).

 CINQUÈ. L’Ajuntament de Guadasuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a garantir en el Pla Hidrològic de Conca del Xúquer 2021-2027 -actualment en elaboració- els cabals ecològics suficients -en termes de qualitat, de quantitat i temporalitat- per assolir els objectius ambientals del Parc Natural de l’Albufera i del LIC Baix Xúquer, ambdós inclosos en la Xarxa Natura 2000, d’acord amb allò establert per l’article 59 de la Llei d’Aigües i l’article 4 de la Directiva Marc de l’Aigua.

 SISÉ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a realitzar una avaluació global del impacte de la modernització dels regadius de la Ribera del Xúquer sobre els cabals del Baix Xúquer, la recàrrega de l’aqüífer de la Plana Sud de València i les aportacions d’aigua a l’Albufera procedents del Xúquer, concretament la realització de la mesura 08M0891 “Estudios de los efectos de las modernizaciones en la Ribera del Júcar y en especial sobre la cantidad y calidad de los retornos al lago de l’Albufera” continguda en el Programa de Mesures del Pla Hidrològic de Conca del Xúquer 2015-2021. En dita avaluació global ambiental haurà d’incloure’s la modernització ja realitzada que no ha comptat amb aquest instrument essencial.

 SETÉ. Finalment, aquest acord es notificarà al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, així com a la pròpia Séquia Reial del Xúquer i resta de comunitats de regants amb usuaris interessats, publicitant-lo adequadament.

 

Guadassuar, a 12 de juliol del  2021

 

MOCIÓ PER INSTAR AL GOVERN DE L’ESTAT A LA MILLORA URGENT DE LA XARXA VALENCIANA DE RODALIES

 

La xarxa valenciana de Rodalies, actualment gestionada pel govern d’Espanya, és que pitjor servei dona de tot l’Estat. Així es després dels diferents informes, memòries i dades facilitades per diferents organismes independents, així com per part del propi govern d’Espanya, Adif i Renfe, que mostren l’alt grau de cancel·lacions, retards i incidiències recurrents en el servei de Rodalies, així com l’absència d’inversió i millora del mateix.

 Les deficiències en la xarxa de rodalies valencians van suposar un total de 7.593 cancel·lacions de trens només en 2019, segons informa el propi Govern d’Espanya en respostes a preguntes parlamentàries, i al voltant d’un 11% de retards, el que suposa que entre 11.000 i 14.000 trens van arribar més tard a la seua destinació.

 Aquesta problemàtica en el servei de rodalies, que afecta a milions d’usuaris, es troba en la manca d’inversió. Segons l’informe sobre la inversió en infraestructures ferroviàries publicat per l’Airef en 2020, des de l’any 2010 fins a 2018, dels 3.400 milions d’euros que els diferents Governs d’Espanya han promès per a invertir en rodalies valencians, només s’han executat 300.000€, una quantia irrisòria que només suposa el 0,009% de la inversió prevista. A hores d’ara, es troben en fase de licitació només 9 contractes d’inversió per valor d’uns 71 milions d’euros, el que suposa poc més d’un 5% dels 1.436 milions promesos pel govern d’Espanya fins a 2025. La inversió en rodalies no ha sigut ni d’un cèntim per usuari en l’última dècada.

 Aquesta manca d’inversió en Rodalies contrasta amb la inversió en Alta Velocitat. Els corredors d’AVE de València i Alacant amb Madrid ha suposat una inversió de 10.400 milions d’euros en els últims 20 anys, la qual cosa suposa una inversió per cada passatger que ha agafat un AVE des de que el servei va començar de 98€, mentre els rodalies, el transport del dia a dia, pateixen un clar abandonament.

 El problema d’arrel de la manca d’inversió en Rodalies es troba en l’absència d’una política basada en criteris objectius, i que acaba sobreinvertint en alguns nuclis i descuidant altres. Falta una llei estatal que regule el finançament del transport públic, com passa en la resta de països europeus.

 Les deficiències de la xarxa de rodalies es troben en totes les línies, amb freqüències insuficients, vies sense electrificar o sense duplicar, i amb uns temps de viatge inassumibles. A més, el limitat abans de la xarxa i la desconnexió de zones amb alta població impossibilita que el tren siga un mitjà de transport que connecte a la població i vertebre territorialment zones de rellevància.

En concret, no tenim cap línia ferroviària que passe per Guadassuar. A més a més, la línia que passa per Algemesí, utilitzada per les persones usuàries del nostre poble, presenta el problemes següents:

- Línia saturada de passatgers. segons informa la pròpia Adif. Falten freqüències.

- 1 de cada 10 trens circula habitualment amb retard.

- La via està sense duplicar entre Xàtiva i L’Alcúdia, la qual cosa impedeix un augment de freqüències i reduir el temps de viatge.

- Està sense adaptar a mobilitat reduïda en molts punts.

- Només funciona com a Rodalies fins a Moixent, deixant altres municipis que sí tenen accés a l’infraestructura ferroviària fora del servei.

 

A aquests problemes en la xarxa es suma la manca d’integració tarifària i d’abonaments, que fa que els usuaris de transport públic hagen de tindre un abonament per cada tipus de mitjà (tren, metro, bus, servei de bicicletes públiques...), i uns preus de Rodalies que no es corresponent amb el pèssim servei, amb una pujada de preus un 50 % en 10 anys, entre 2008 – 2018 ( D’1,2 € a 1,8 € pel senzill. Inflació: 14,28 %.).

 Degut al lamentable estat del servei, el nucli de València-Castelló assumeix una dada rècord respecte a cancel·lacions: s'ha passat d'un 0,1% el 2013 a un 4,5% el 2018, mentre a cap de les altres xarxes de l'Estat se supera la barrera de l'1% de trens suprimits. També el nucli de València, és el que presenta la taxa d'impuntualitat més alta de l'Estat, situada en l’11%, molt lluny del 2% que llança Màlaga (el millor registre d'Espanya) o del 4% computat a Madrid.

 La caiguda d’usuaris de més de 10 milions d’usuaris en els darrers anys, tant en el nucli de Rodalies de València-Castelló com en el d’Alacant-Múrcia és la conseqüència més ressenyable de l’insostenible servei de Rodalies que tenim.

Davant aquest lamentable estat del servei, tant l’empresa que gestiona els rodalies (Renfe), com el Govern d’Espanya i el gestor de les infraestructures ferroviàries Adif, han optat pel silenci, dificultant als usuaris posar queixes o presentar reclamacions, no informant en temps real de les incidències, i ocultant les dades de cancel·lacions i retards dels informes oficials que elaboren sobre l’estat del servei. Aquestes dades només són proporcionades prèvia pregunta parlamentària per part de diputats i senadors, però no són accessibles  a la ciutadania.

 A més a més, continuant amb aquest exercici d’ocultació, es veten aquelles campanyes o missatges que volen donar a conèixer la realitat del servei de rodalies, que són vetades per Renfe i Adif a l’interior de les estacions de tren.

 És necessari dignificar de forma urgent la xarxa de rodalies, compensant els anys de desinversió, fent una clara millora sobre la xarxa actual, però també fent una ampliació de la mateixa, en una clara aposta pel tren de Rodalies com a servei fiable, econòmic i sostenible que connecte a totes les persones i vertebre el territori, en una aposta combinada amb altres mitjans de transport públic com el metro, el tramvia, el bus i la bicicleta per tal d’impulsar una xarxa de transport públic eficaç, atractiva, vertebradora i ecològica que recupere els milions d’usuaris perduts.

 Per tot allò anteriorment exposat, es proposa al Ple de l’Ajuntament de Guadassuar l’adopció dels següents

 

ACORDS:

PRIMER.- Instar al govern d’Espanya a executar d’immediat la totalitat de les inversions previstes en la xarxa valenciana de Rodalies, així com compensar la manca d’inversió executada en els darrers 10 anys amb un pla d’inversions extraordinàries. Aquest pla ha de passar necessàriament per l’electrificació de totes les línies, per la duplicació de les vies en tots aquells trams on no hi haja un impediment geogràfic o una afecció mediambiental, i per la resolució dels problemes tècnics, d’infraestructura i de manca de personal per tal d’acabar amb les incidències del servei.

 SEGON.- Instar al govern d’Espanya que transferisca la competència i els fons per a la gestió de Rodalies a la Generalitat Valenciana, d’acord amb el que contempla el nostre Estatut d’Autonomia.

 TERCER.- Instar al govern d’Espanya, o en el seu cas a la Generalitat Valenciana, com a titular de la competència en Rodalies, a estudiar una ampliació de la xarxa de rodalies, tant de les línies actuals per a donar abans a tots els municipis valencians als quals hi ha infraestructura ferroviària, com projectant noves línies per a connectar municipis i zones de rellevància que ara no tenen connexió ferroviària, coordinat a més amb un projecte de servei públic de bus interurbà per a les zones d’interior per les que geogràficament no es puga implementar un servei ferroviari.

 QUART.- Instar al govern d’Espanya, o en el seu cas a la Generalitat Valenciana, com a titular de la competència en Rodalies, a millorar la connexió ferroviària València-Xàtiva:

-incorporar una  línia que passe concretament per Guadassuar.

- Augmentar les freqüències de la línia i acabar amb les incidències de la mateixa.

- Estudiar la duplicació de les vies entre Xàtiva i L’Alcúdia, per a poder augmentar freqüències i reduir temps de viatge.

- Adaptar la línia a mobilitat reduïda en tots els punts on no estiga.

- Ampliar la línia de Rodalies a La Font de la Figuera  fins a Caudete, per tal d’establir un node amb Alacant en Rodalies.

 CINQUÈ.- Instar al govern d’Espanya a tramitar un projecte de llei de finançament transport públic homòloga a les que existeixen en altres països de la Unió Europea, per tal de fixar criteris tècnis que blinden la inversió en transport públic de forma transparent i eficient.

 SISÉ.- Instar a Renfe i Adif a oferir una informació oberta i pública als usuaris dels Rodalies, millorant el protocol de comunicació d’incidències, publicant les incidències en temps real en el web i facilitant als usuaris afectats per incidències sistemes telemàtics per a presentar queixes i reclamacions.

 SETÉ.- Instar al govern d’Espanya i a la Generalitat Valenciana a treballar per a la creació d’una xarxa unificada de transport públic que aglutine el tren de Rodalies, el metro, el tramvia i el bus urbà i interurbà, així com serveis públics de bicicletes, sota una marca única de cada a l’usuari, amb un abonament únic i interoperativitat entre els diferents mitjans de transport  i amb una integració tarifària.

 HUITÉ.- Donar trasllat dels presents acords al President del govern de l’Estat, al Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, al President de la Generalitat Valenciana, al Conseller de Política Territorial de la Generalitat, i als grups parlamentaris de Les Corts, del Congrés i del Senat.

 

 

Guadassuar, a 12 de juliol de 2021

MOCIÓ SOBRE LES NOVES TARIFES ELÈCTRIQUES APLICADES A PARTIR DE L’1 DE JUNY DE 2021

 

L’1 de juny entrà en vigor una nova estructuració de les tarifes elèctriques, com a conseqüència de les obligacions que imposa als estats membre l’aplicació de Directives europees.

D’acord amb la normativa europea, la modificació tarifària té com a objectius:

·         incrementar l’eficiència del conjunt del sistema elèctric europeu per tal de contribuir a la reducció d’emissions de CO2,

·         estimular l’estalvi i l’eficiència energètica,

·         estimular la implantació de l’autoconsum,

·         promoure el desplegament del cotxe elèctric

Tot això sobre les premisses d’aconseguir una transició energètica justa que repartisca equitativament els costos de l’energia (incloent-hi els ambientals) i que no deixe ningú al darrere.

Encara que considerem que aquests objectius van en la direcció correcta, no és així respecte a la implementació d’aquesta mesura per part del govern espanyol.

La manera en la qual s’ha regulat i s’està aplicant aquesta nova estructura tarifària i de facturació penalitza de manera desproporcionada a les famílies, xicotetes empreses,  persones treballadores autònomes, persones que teletreballen, totes incloses en la categoria de “xicotets consumidors”, mentre manté intacta l’opacitat, el descontrol i l’arbitrarietat que caracteritzen el mercat elèctric espanyol: es continua amb el sistema marginalista per a la fixació dels preus de l’electricitat, no existeix cap exigència de transparència respecte als costos reals de producció, transport i distribució de l’electricitat, atenent a cada tipus de font d’energia, no hi ha cap exigència d’auditoria independent i pública i de control extern dels costos de l’energia, en la fixació de l’estructura tarifària no hi ha participació de les persones usuàries, sols de les empreses amb interessos econòmics en el sector elèctric, continua mantenint-se un pes elevat dels trams fixes en la factura i resta sense implementar-se el balanç net vinculat a l’autoconsum.

D’aquesta manera, l’accés a un bé bàsic i essencial com és l’electricitat, fonamental per a l’exercici del dret a l’energia de la ciutadania, es troba una vegada més supeditat als interessos de l’oligopoli elèctric.

Aquest canvi de l’estructura tarifària afecta la totalitat del sistema tarifari elèctric, però té una major incidència en el mercat regulat, en el que es troba una gran part dels xicotets usuaris, ja que no sols els hi afecta la introducció de la tarificació amb discriminacions horàries, sinó també els importants increments dels preus en tots els trams (punta, pla i vall), el qual sobrepassa sobradament la tímida baixada dels preus dels termes de potència que s’han inclòs en aquesta modificació tarifària.

Amb aquesta tarifa es pretén incentivar que les famílies deriven consums a la nit o els caps de setmana, però una de les conseqüències directes del canvi de l’estructura tarifària és que els consums d’energia elèctrica en torn a l’hora de dinar i a l’hora de sopar, així com durant -al menys- dos terços de l’horari comercial, s’ha encarit substancialment a partir de l’1 de juny.

Si les persones usuàries no realitzen una modificació substancial del seu patró d’ús de l’energia desplaçant les activitats consumidores d’electricitat cap la nit o els caps de setmana, el resultat és un fort encariment de la factura elèctrica. I tot això, suposant que eixe desplaçament d’activitats puga fer-se. Perquè, què passa amb les activitats del comerç al detall o de les pimes en general? Què passa amb les persones que teletreballen o que no poden modificar els seus horaris laborals? Aquestes activitats i persones s’estan veient seriosament perjudicades perquè el seu ús de l'electricitat es concentra en els horaris on l’energia es cobra més cara.

Malgrat el fort impacte que la implantació d’aquest nou sistema de tarifes té i el fet que dita implantació és coneguda des de fa més d’un any, el govern espanyol no ha portat a terme cap campanya informativa i de sensibilització de la població respecte a aquestes qüestions, ni ha posat a disposició de la ciutadania eines (com per exemple, simuladors de consum i aplicació de la tarifa, iniciatives específiques d’educació energètica) o informació respecte les mesures d’autoprotecció respecte a la pujada dels preus de l’electricitat que podrien prendre per adaptar-se -si més no, parcialment- a la nova situació.

Recentment, el govern central ha aprovat una rebaixa temporal de l’IVA del 21% al 10%, per a usuaris amb potències instal·lades inferiors als 10 kW i usuaris vulnerables, mentre el preu del MW es mantinga per sobre els 45 euros en el mercat majorista i com a màxim fins al final d’aquest any, com a mesura per a eixugar, encara que siga molt parcialment, la forta pujada dels preus de l’electricitat per als usuaris finals.

Considerem que aquesta mesura, encara que en la bona direcció, és insuficient per la seua parcialitat i provisionalitat. Des del nostre punt de vista, la revisió, anàlisi i modulació integrals de les càrregues impositives vinculades a l’energia elèctrica és una tasca inajornable que ha de portar a terme el govern central per a garantir l’aplicació real dels principis de progressivitat fiscal i qui contamina paga així com l’eficàcia i l’eficiència en l’aplicació de les figures impositives per garantir el dret humà a l’energia, el manteniment de les infraestructures energètiques públiques, la protecció del medi ambient  els serveis públics d’interès general. Però sobre tot, el que cal és abordar de manera urgent la transparència i control públic dels costos de producció, transport i distribució de l’energia elèctrica així com l’eliminació del sistema marginalista de fixació dels preus majoristes de l’electricitat.  

Per altra banda, malgrat que la normativa que entrà en vigor l’1 de juny preveu un major subministrament d’informació a les persones usuàries en les seues factures, aquestes continuen presentant una elevada complexitat i incloent-hi trams fixes i costos opacs i/o injustificats, descarregant tot el cost de d’adaptació i reducció de les emissions generades pel sistema elèctric exclusivament sobre les persones usuàries.

La lluita contra el canvi climàtic exigeix una aposta clara per la producció distribuïda d’electricitat a partir de fonts d’energia no contaminants, que permeta participar a la ciutadania, administracions públiques -en particular, les administracions locals-, pimes i cooperatives en la producció d’electricitat per autoconsum, ús compartit i consum de proximitat. Les tecnologies actuals de producció d’electricitat, com la fotovoltaica i l’eòlica, permeten la modularitat de les instal·lacions i nivells d’eficiència que fan viable l’avanç cap un model de generació de l’electricitat distribuïda, democràtica i de proximitat. El govern valencià, a través de les conselleries amb competències en economia sostenible, energia, industria, transició ecològica i canvi climàtic, ve donant passos en aquesta direcció des de la legislatura passada, mitjançant diverses convocatòries d’ajudes i subvencions i desenvolupament de marc regulatori en el àmbit de les seues competències. També s’està treballant en aquesta direcció des de moltes entitats locals valencianes, amb programes específics, i des de la iniciativa privada, per part de pimes i cooperatives energètiques.

Per això cal que l’administració general de l’estat s’implique decididament i recolze este canvi de model energètic en l’àmbit de les seues competències, en particular, pel que fa a l’eliminació de barreres regulatòries a l’autoconsum individual i compartit, a l’autoconsum connectat a la xarxa, i a la retribució justa dels excedents abocats a la xarxa així com pel que fa a l’impuls d’aquest model mitjançant plans plurianuals de suport tècnic i econòmic per a la seua implantació.

 

Tenint en compte totes aquestes qüestions, els interessos particulars en joc i l’interès públic general, proposem al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

 

PRIMER. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a exigir la transparència dels costos reals de producció, transport i distribució de l’electricitat així com la realització d’auditories independents i públiques dels costos reportats per les empreses del sector elèctric, efectuar el control públic d’aquests i publicar anualment tota aquesta informació.

SEGON. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a modificar el sistema de fixació del preu de l’electricitat, per eliminar el sistema marginalista actual i aplicar un sistema basat en el cost real de cadascuna de les fonts de producció d’energia en la proporció en què cada tipus de fonts d’energia participa en el volum d’electricitat produïda, i incorporar la representació de les persones usuàries en la negociació de l’estructura de les tarifes elèctriques.

TERCER. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a prendre les mesures adients per reduir l’impacte de l’increment de costos de l’energia elèctrica derivats del nou sistema de tarificació per als xicotets consumidors que realitzen activitats econòmiques que no poden traslladar els seus consums d’energia cap a franges de consum amb preus més baixos -com és el cas del xicotet comerç o les persones que teletreballen.

QUART. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a demanar a la Comissió Nacional de Mercats i la Competència que investigue les causes reals de la pujada dels preus majoristes i actue amb urgència per revertir els abusos que hagen pogut realitzar les empreses elèctriques implicades.

CINQUÈ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a impulsar un canvi en el sistema de tarificació en què s’eliminen els trams fixes i les persones usuàries paguen en funció d’allò que consumeixen, aplicant tarifes per blocs de consum que seguisquen el principi de progressivitat i reconeguen el caràcter de bé essencial de l’electricitat i el dret humà a l’energia, garantint, d’una banda, l’accés i l’assequibilitat d’una quantitat bàsica d’energia elèctrica -tenint en compte el número de persones de l’habitatge, la zona climàtica de residència i altres circumstàncies específiques- i, d’altra, penalitzant els consums excessius i sumptuaris.

SISÈ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a revisar i modular les càrregues impositives vinculades a l’energia elèctrica per a garantir l’aplicació real dels principis de progressivitat fiscal i qui contamina paga així com l’eficàcia i l’eficiència en l’aplicació de les figures impositives per garantir el dret humà a l’energia, el manteniment de les infraestructures energètiques públiques, la protecció del medi ambient  els serveis públics d’interès general.

SETÈ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a modificar la regulació per facilitar i flexibilitzar el repartiment d’energia elèctrica entre autoconsumidors compartits, millorar la compensació econòmica, actualment molt baixa, pels excedents que les instal·lacions d’autoconsum d’electricitat connectades a la xarxa hi aboquen i augmentar de 500 m a 2 km i de 100 kW a 2 MW la possibilitat de fer autoconsum compartit simplificat.

HUITÈ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a establir, de manera efectiva i permanent la prohibició de tall de subministrament elèctric en habitatges en els casos d’impagament com a conseqüència de les condicions de vulnerabilitat de les persones afectades, fent una comprovació prèvia a qualsevol ordre de tall de subministrament amb els serveis municipals competents en matèria d’assumptes socials.

NOVÈ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a portar a terme una política intensa, activa i amb continuïtat en el temps, de subministrament d’informació fiable, clara i transparent en relació amb els aspectes tècnics, econòmics, ambientals i d’ús de l’electricitat, així com de realització d’iniciatives d’educació energètica, adreçades a famílies, persones treballadores autònomes i pimes per minimitzar els impactes econòmics i socials negatius del canvi tarifari.

DESÈ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a implementar un programa plurianual i ambiciós d’ajudes, en col·laboració amb l’administració autonòmica, adreçades a la millora de l’eficiència i estalvi energètic en les edificacions de tot tipus, parant particular atenció als edificis públics municipals, als habitatges socials i als habitatges de les persones amb nivells de renda inferiors a la mitjana de la renda per càpita de la comunitat autònoma en què residisquen.

ONCÉ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al govern espanyol a implementar un programa plurianual i ambiciós d’ajudes i suport tècnic, en col·laboració amb l’administració autonòmica, en particular adreçats a les entitats locals, per impulsar l’autoconsum amb abocament d’excedents a la xarxa i les comunitats energètiques locals.

DOTZÉ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Consell de la Generalitat Valenciana i a les diputacions provincials a continuar desenvolupant, i intensificar, les diverses iniciatives de suport financer i tècnic a les entitats locals per millorar l’eficiència i l’estalvi energètic en les edificacions i serveis municipals, per impulsar l’autoconsum amb abocament d’excedents a la xarxa i les comunitats energètiques locals, així com la resta de programes actualment en marxa en aquesta matèria adreçats als diversos sectors econòmics i socials per aprofundir en el model de generació distribuïda d’electricitat. 

 

Guadassuar.,   12 de juliol de 2021.