dijous, 16 de març de 2017

MOCIÓ PER L’AMPLIACIÓ I INTRANSFERIBILITAT DEL PERMÍS DE PATERNITAT



Joan V. Puchol Pérez,  portaveu del Grup Municipal Compromís a l’Ajuntament de Guadassuar, a l’empar del que disposa l’art. 91.4 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, d’acord amb l’art. 97.3 de l’esmentat text reglamentari, presenta al Plenari per al seu debat i aprovació si s’escau, la següent

MOCIÓ PER L’AMPLIACIÓ I INTRANSFERIBILITAT DEL PERMÍS DE PATERNITAT
EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Per tal de garantir els drets dels xiquets i les xiquetes a tenir una atenció dels seus progenitors, així com per garantir el dret d’aquests al gaudi de la paternitat i de la maternitat sense que siguen perjudicats en la seua inserció laboral, són de màxima importància els permisos laborals i les prestacions de la Seguretat Social per naixement, adopció o acolliment.
A l’estat espanyol, la primera vegada que a les dones se’ls va concedir un subsidi de maternitat va ser l’any 1931. El Seguro Obligatorio de Maternidad tenia una durada de 12 setmanes. Posteriorment ha anat ampliant-se fins arribar a les actuals 16 setmanes. I en 1994 es va aconseguir augmentar la quantitat econòmica des del 75% al 100% de la base reguladora.
L’any 1989 es permet per fi que els homes puguen accedir també a la cura de fills i filles, concedint-los la possibilitat de gaudir de fins a 4 setmanes (10 actualment) del permís de maternitat. És a dir, prèvia cessió per part de la mare del dret que encara era exclusivament d’ella.
L’any 2007 la LO 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, per primera vegada, reconeix a l’estat el dret dels pares (o de l’altre progenitor) a tretze dies de permís propi i intransferible. Llei que ha permès un avanç efectiu en la implicació dels pares en la criança. Arribant en 2015 els de paternitat a un 87.4% del nombre de permisos de maternitat. Demostrant així que l’aplicació dels permís intransferible per a “l’altre progenitor” és una mesura efectiva de corresponsabilitat.
Fins i tot la llei 9/2009, de 6 d’ctubre, d’ampliació de la durada del permís de paternitat en els casos de naixement, adopció o acollida, estableix la seua ampliació a 4 setmanes. Però, tot i que deuria haver entrat en vigor l’1 de gener de 2011, quedà suspesa d’aplicació mitjançant la Disposició Final tretzena de la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011.
Actualment ens seguim trobant amb una situació de gran desigualtat entre dones i homes en els seus permisos, ja que el de paternitat és 8 vegades inferior al de maternitat. El marc legal ni s’apropa al desig de la majoria de la ciutadania de l’estat que manifesta, segons el Baròmete del CIS de setembre de 2010, que prefereix “una família en què els dos membres de la parella tinguen un treball remunerat amb pareguda dedicació i ambdós es reparteixen  les tasques de la llar i la cura de filles i fills, si els hi ha”.

El marc jurídic en el que ens trobem:
VULNERA el principi d’igual accés de les persones treballadores a una prestació contributiva de la Seguretat Social.
PRIVA del dret de les criatures a ser ateses per part d’un dels progenitors i d’aquest progenitor a gaudir d’una paternitat activa durant les primeres setmanes després del naixement, adopció o acolliment.
DISCRIMINA a les mares en la contractació i promoció professional, ja que els i les ocupadors/es tenen en compte, negativament, la major duració del permís de maternitat.
Tanmateix, tal i com recull la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques en el DOCV de 24 de juny, es pren l’Acord de legislatura de la Mesa General de Negociació del personal funcional, estatutari i laboral de la Generalitat (MGN I) de 9 de juny de 2016. Aquest acord al seu punt F de Corresponsabilitat i nous usos del temps, amb l’objectiu d’aprofundir en la conciliació entre el compromís laboral, les responsabilitats familiars i la vida personal, amplia a sis setmanes la durada del permís de paternitat pel naixement, acolliment o adopció d’una filla o fill. Així com es compromet a posar en marxa un pla pilot per estudiar la idoneïtat dels permisos iguals i intransferibles.
A més a més, el Ple del Congrés dels Diputats, va aprovar el passat mes d’octubre una Proposició No de Llei proposada per Unides Podem d’equiparació dels permisos de maternitat i paternitat. La proposta demanava l’ampliació del permís de paternitat fins a 16 setmanes, durada actual del de maternitat, i fer que ambdós siguen intransferibles. La PNL va rebre el recolzament de 173 diputades i diputats i només dos vots en contra.
Per tot això, i perquè les administracions tenim la responsabilitat de promoure la igualtat entre dones i homes, així com un repartiment més equitatiu de les seues responsabilitats com a progenitors i una inserció igualitària al mercat laboral es fa la següent


PROPOSTA D’ACORD

PRIMER: L’Ajuntament de Guadassuar insta al Govern de l’Estat a incloure als pressupostos generals de l’estat per a l’any 2017 l’ampliació del permís de paternitat de 13 dies a 4 setmanes tal com demana la PNL.
SEGON: L’Ajuntament de Guadassuar insta al Govern a pressupostar i tramitar de forma urgent una reforma integral del sistema de permisos i prestacions per a la cura i atenció de menors en cas de naixement, adopció o acollida.
TERCER: L’Ajuntament de Guadassuar reclama al Govern de l’Estat que incloga en aquesta reforma l’equiparació progressiva i la intransferibilitat immediata dels permisos de paternitat i maternitat com a mesura prioritària en l’aprofundiment de la corresponsabilitat.
QUART: L’Ajuntament insta al Consell de la Generalitat a incloure als ajuntaments que així ho sol·liciten en el Pla pilot per estudiar la idoneïtat dels permisos iguals i intransferibles per naixement, adopció o acolliment.



Joan V Puchol Pérez
Portaveu  Grup Municipal Compromís

Guadassuar, a 15 de març de 2017.

MOCIÓ PER DEMANAR INVERSIONS PER ALS VALENCIANS ALS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT



Joan V. Puchol Pérez, portaveu del grup municipal de Compromís de  l’Ajuntament de  Guadassuar, presenta al Ple la següent

MOCIÓ
En la sessió celebrada el 6 d’octubre de 2015, el Ple de Les Corts va aprovar per unanimitat la resolució 22/IX sobre la reforma immediata del sistema de finançament autonòmic.
Esta proposta contemplava en el seu punt tercer instar al Consell a exigir al govern central “L'execució per part de l'estat d'unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana, i compensant en tot cas la insuficiència inversora dels últims anys.”
A més, es troba en tramitació a les Corts Generals la Reforma de l’Estatut de la Comunitat Valenciana que contempla la modificació de la Disposició Addicional Primera de l’Estatut en línia amb l’objectiu de garantir inversions que responguen, com a mínim, al nostres pes poblacional.
Davant la pròxima tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat, és important que esta exigència unànime es convertisca en inversions concretes que milloren la vida dels valencians i valencianes.
Tal i com senyala la resolució aprovada en octubre de 2015, és necessari compensar anys d’insuficiència inversora amb un nivell inversor que supere el nostre pes poblacional.
Per tant, els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici 2017 suposen una oportunitat per revertir una dura realitat de discriminació contínua cap al nostre territori en matèria d’inversions territorialitzades.

Per tot açò proposem els següents
ACORDS
1-    Aquesta corporació se suma a la proposta de Compromís aprovada per les Corts Valencianes el passat 22 de febrer de 2017 on s’exigeix unes inversions d’acord el pes poblacional. 

2-    Instar  al Congrés dels Diputats i el Senat perquè es trameta la Resolució 22/IX aprovada per unanimitat per Les Corts Valencianes  als i les seues membres i grups davant la pròxima tramitació del Pressupost General de l’Estat per a l’exercici 2017.

3-    Instar al Govern Central la necessitat que el Pressupost General de l’Estat per a l’exercici 2017 done compliment a la Resolució 22/IX, contemplant l'execució per part de l'estat d'unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana, i compensant en tot cas la insuficiència inversora dels últims anys.

4-    Exigir al Govern central la posada en marxa d’un Pla de Xoc d’Inversions per part del Ministeri de Foment per destinar, almenys, 1200 milions anuals entre 2017 i 2020 en inversions al nostre territori.

5-    Reclamar la posada en marxa d’una Comissió mixta de seguiment de les inversions per supervisar que els projectes pressupostats són efectivament realitzats en el termini corresponent.

 Guadassuar, a 15 de març de 2017


Joan V Puchol Pérez
Portaveu del Grup Compromís

MOCIÓ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA DE 2017



MOCIÓ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA DE 2017

Que presenta el Sr. Joan V. Puchol Pérez, portaveu del Grup Municipal Compromís al Ple de l'Ajuntament de Guadassuar, en el seu nom i representació, mitjançant el present escrit, i fent ús de les atribucions que li confereix i a l'empara d'allò que s'ha establit per la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i el Reial Decret 2568/1986, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les Entitats locals, article 97.3, eleva al Ple de la Corporació per al seu debat.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L'article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe. Per la seua banda, l'article 9.2 consagra l'obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la igualtat siga real i efectiva.
La igualtat entre dones i hòmens és un principi jurídic universal reconegut en diversos textos internacionals sobre drets humans, entre els quals destaca la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides al desembre de 1979 i ratificada per Espanya en 1983.
La igualtat és, així mateix, un principi fonamental en la Unió Europea. Aquesta igualtat entre dones i hòmens i l'eliminació de les desigualtats entre unes i altres són un objectiu que ha d'integrar-se en totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres.
Al nostre país es va aprovar la LLEI ORGÀNICA 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i hòmens, ja que a pesar dels avanços normatius aconseguits fins a aqueix moment, s'evidenciaven manifestacions de violència de gènere, discriminació salarial, major desocupació femenina, escassa presència de les dones en llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica, o problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar.
El pròxim 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona, des de totes les institucions s'ha intentat enviar un missatge clar i concís la necessitat d'aconseguir la igualtat REAL, aquest dia és cada vegada més una ocasió per a reflexionar sobre els avanços aconseguits, exigir canvis i celebrar els actes de valor de dones comunes que han exercit una funció extraordinària en la història, reclamant drets bàsics com l'accés a l'educació, la cultura, el treball o la política.
És necessari acabar amb les moltes discriminació a què les dones estan sotmeses, laboral, salarial, sostre de cristall, falta de representativitat i de referents femenins, falta de corresponsabilitat familiar o assignació d'estereotips per qüestions de gènere.
Com hem referit anteriorment els poders públics tenen l'obligació d'adoptar mesures d'acció positiva per a fer real la igualtat econòmica, social i cultural, per a aconseguir una societat més democràtica, més justa i més solidària.
El dret a la igualtat ha d'inculcar-se des de la infància, sent aquesta la millor forma d'aconseguir que en un futur els hòmens i dones convisquen d'una manera igualitària i solidària, per la qual cosa és necessari potenciar l'educació en valors.
L'Administració local és l'Administració més pròxima al ciutadà, més pròxima als problemes que afronta la dona i per això constitueix l'agent dinamitzador més apropiat per a promoure una societat verdaderament igualitària, promovent accions concretes dirigides a la prevenció de conductes discriminatòries i a la previsió de polítiques actives d'igualtat sobre els diversos àmbits socials, i culturals.
És necessari un esforç col·lectiu, per la qual cosa els Ajuntaments han de fomentar la mobilització i sensibilització de la societat en general a través de la conscienciació de la ciutadania, per tot això, es proposa al Ple l'adopció dels següents:

ACORDS

PRIMER. Commemorar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, promovent esdeveniments dirigits a reforçar el principi d'igualtat entre hòmens i dones i sumar-nos al lema de l’ONU «les dones en un món laboral en transformació: cap a un planeta 50-50 al 2030».

SEGON. Impulsar un pacte d'estat per a la lluita contra tota discriminació contra la dona sobretot la que suposa tot tipus de violència.

TERCER. Exigir a les empreses la no-discriminació en cap de les seues formes a l'hora de realitzar concessions administratives.

QUART. Promoure campanyes d'informació i sensibilització permanents i accessibles a tota la població, i que es facen extensives al llarg de l'any, utilitzant per a això pel·lícules, cartells, col·loquis... sobre la història de la dona, els seus èxits i la seua situació encara discriminada en nombrosos llocs del món.

CINQUÉ: Prioritzar a l'hora d'actualitzar el nomenclàtor dels carrers, el nom de dones que hagen sigut representatives o rellevants en el municipi.

SISÉ. Impulsar campanyes de sensibilització dirigides a adolescents, per a aconseguir la seua educació en el respecte i la igualtat de gènere.

SETÉ. Elaborar (en el cas de no existir) i desenrotllar un pla d'igualtat entre hòmens i dones com a ferramenta per a superar els desequilibris existents entre les situacions i condicions de vida d'hòmens i dones.
HUITÉ. Promoure en centres educatius concursos de relats, dibuixos… sobre la igualtat familiar, social i laboral entre hòmens i dones.

NOVÉ. Donar suport a campanyes d'informació dirigides a la població immigrant, sobre la legislació espanyola en matèria d'igualtat entre hòmens i dones.



Guadassuar, 15 de març de 2017





Joan V Puchol Pérez
Portaveu del Grup Municipal Compromís

MOCIÓ D’OPOSICIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU MAGATZEM DE RESIDUS RADIOACTIUS A COFRENTS I PEL TANCAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR AL 2021







MOCIÓ D’OPOSICIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU MAGATZEM DE RESIDUS RADIOACTIUS A COFRENTS I PEL TANCAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR AL 2021


Joan V. Puchol Pérez, regidor portaveu del grup municipal Compromís per Guadassuar, presenta la següent moció  per al seu debat i aprovació, si escau, en el pròxim Ple Municipal, 

La Central Nuclear de Cofrents entrà en funcionament en octubre de 1984, arribant a plena capacitat de producció en gener de 1985. Aquesta central, dissenyada a finals de la dècada de 1960 i amb permís de construcció atorgat pel Ministeri d’Industria en 1972, va obtenir una autorització de funcionament per un període de 25 anys, que en març de 2011 es va prorrogar per 10 anys més, fins l’any 2021. En eixa data, la Central Nuclear de Cofrents haurà arribat als 37 anys de funcionament; un període molt superior a l’edat mitjana de tancament de les centrals nuclears europees, que l’Agència Internacional de l’Energia situa en els 25 anys.

La central de Cofrents es troba a tan sols 45 km en línia recta de l’Alcúdia i a 65 km de la ciutat de València. El Govern li va donar, el dia anterior al terratrèmol i tsunami del Japó que va causar l’accident de Fukushima la llicència d'explotació per a 10 anys més. Una central nuclear que utilitza l'aigua del Xúquer per a refrigerar-se, escalfant l'aigua que retorna al riu i evaporant uns 21 hm3 anualment. El ben cert és que la central nuclear de Cofrents està construïda sobre una falla que ha provocat terratrèmols de grau 6, en terrenys sedimentaris i volcànics capaços d'agreujar-los; a més a més allí conflueixen el Xúquer i el Cabriol, dos rius generadors d'inundacions que aigües amunt tenen els pantans d'Alarcón i Contreras.

Les centrals nuclears antigues són les més perilloses, tal com es va demostrar en el cas de Fukushima, la més antiga del Japó. En el cas de la Central Nuclear de Cofrents, tant el model de reactor BWR com el sistema de contenció Mark posen de manifest la seua obsolescència.

La central nuclear de Cofrents és una central vella, amb múltiples problemes de corrosió i mal funcionament repetits de parts principals de les seues instal·lacions. Una central que ha patit múltiples successos que afecten la seua seguretat. Una central, la direcció de la qual té, com és també el cas de la de Fukushima, un llarg historial de falta de transparència, d'ocultació i minimització de les avaries, el que li ha motivat l'obertura d'expedients sancionadors per part del CSN.

Aquest nombre tan elevat i injustificable d’avaries i parades en la central nuclear de Cofrents ha posat en evidència l’opacitat en el Consell de Seguretat Nuclear, on la nostra Comunitat no té presència i, també, la manca de control d’aquesta informació i de les mesures a prendre per a la seguretat de la ciutadania per part de les institucions valencianes, fet que suposa un risc afegit sobre les ja detectades deficiències d’aquesta central.

Dos qüestions intrínseques al funcionament de les centrals nuclears obliguen a prioritzar el seu tancament: en primer lloc, generen residus molt tòxics i  perillosos que romanen actius per milers d’anys; en segon lloc, comporten un alt risc de contaminació radioactiva, persistent durant segles, en cas d’accidents, com els ocorreguts en les centrals d’ Harrisburg, Chernobil o Fukushima.

La responsabilitat intergeneracional ens obliga a eliminar riscos d’aquesta naturalesa i deixar de produir residus radioactius que romandran actius durant milers d’anys i que contenen el 95% de la radioactivitat del combustible original. Això suposa que les futures generacions hauran de suportar els riscos de contaminació radioactiva i gestionar els residus radioactius generats per nosaltres.

Addicionalment, l’energia nuclear és un fre al desenvolupament i creixement de la capacitat instal·lada de les energies renovables, quan les energies renovables generen més llocs de treball per unitat d’energia produïda, com ho demostra el cas d’Alemanya, estat europeu líder en el creixement d’energia produïda per fons renovables que ha programat el tancament progressiu de les centrals nuclears per 2022.

El Magatzem Temporal Individualitzat proposat per acollir els residus nuclears de la Central Nuclear de Cofrents és una demostració del fracàs en la gestió  dels residus nuclears tal com s’ha vist amb els canvis i la paràlisi del Magatzem Temporal Centralitzat. Això es una mostra de la manca de planificació en una activitat de les més perilloses i amb grans riscos per a la ciutadania i el medi ambient, i posa de manifest que la Central Nuclear de Cofrents no ha d’allargar la seua vida operativa, i que l’energia nuclear és una opció tecnològica que ha de donar pas al subministrament energètic amb fonts segures, netes i renovables; i amb més raó en el nostre cas, ja que som uns dels territoris amb major irradiació solar d’Europa.

Entre els impactes del nou magatzem temporal de residus radioactius, associats al funcionament de la central nuclear mateixa trobem:
- El risc de contaminació radioactiva de l'abastiment de més de 2 milions de persones de València i la seua àrea metropolitana, fins a incloure Sagunt, de les més de 200.000 persones de la Ribera que beuen del Riu Xúquer a través del Canal Xúquer-Túria, per abocaments i fuites en cas accident en una central nuclear envellida i amb un disseny dels anys 1970.
- El risc de contaminació radioactiva de les terres de regadiu de desenes de milers d'hectàrees de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer, Camp de Túria, Camp de Morvedre, amb 21.872 ha dependents de la Sèquia Reial del Xúquer i 22.860 ha del canal Xúquer-Túria.
- El consum de 20 hectòmetres cúbics anuals d'aigua d'alta qualitat del Riu Xúquer utilitzada per refrigerar el reactor.
- L’abocament de quasi 15 hectòmetres cúbics a l’any d'aigua circulant per la central nuclear amb diferents usos i que perd qualitat després del seu pas per ella. 
- La generació de residus perillosos que caldrà gestionar durant desenes de milers d'anys. etc.

I per últim cal saber que al projecte d’Iberdrola  s'afirma que la cota on se situaria el ATI seria de 368,20 m. d’altitud, tan sols 4 centímetres per damunt de la cota inundable en cas de trencament de presa i onatge produït pel vent que és de 268’16 metres. A més s'afirma que les lloses de formigó es col·locarien en un cota inferior a la resta de la parcel·la de la central. Tan sols examinant les figures del projecte es pot comprovar que la zona on s’ubicaria el magatzem estaria situada en la zona inundable en cas de l’avinguda màxima probable.

Per tot allò anteriorment expressat l’Ajuntament de Guadassuar insta al Consell i al Govern Central a:


1- Procedir al tancament i desmantellament de la Central Nuclear de Cofrents quan finalitze l’actual període de pròrroga de funcionament, en març de 2021, elaborant i posant en funcionament un Pla d’Energies Renovables que que permeta la substitució gradual d’unes energies per altres.

2- Que no s’autoritze la construcció del Magatzem Temporal Individualitzat de residus radioactius dins els terrenys de la Central Nuclear de Cofrents per ser innecessari, ja que la Central disposa de capacitat d’emmagatzematge suficient fins la seua data de tancament en 2021.

3- Modificar el marc normatiu que ha paralitzat la implantació de les energies renovables.



 Guadassuar,  a 15 de març de 2017 



 oan V. Puchol Pérez                                                      
Portaveu de Compromís per Guadassuar


MOCIÓ PER DEMANAR EL RETORN DE LA DAMA A ELX



MOCIÓ MUNICIPAL PER AL RETORN DE LA DAMA A ELX
Joan V. Puchol Pérez, regidor/a portaveu del Grup Municipal de Compromís a l’Ajuntament de Guadassuar, en nom i representació del mateix, a l’empara del que disposa la normativa aplicable, eleva al Ple de la Corporació per al seu debat la següent
MOCIÓ
El passat dia 20 de setembre de 2016, el Senador del Grup Parlamentari Mixt designat per Les Corts Valencianes, Carles Mulet, va presentar una pregunta al Govern d’Espanya respecte al retorn de la Dama a Elx. El text en qüestió fou el següent:
La Dama d’Elx es un dels majors referents de l’art iber i suposa, per extensió, un dels emblemes del municipi il·licità.
La cessió temporal del bust durant prop de cinc mesos l’any 2006 va atraure 380.000 visitants i va suposar una revitalització de la cultura i economia de la ciutat.
La tornada del bust ibèric a Elx es situaria, a més, en una necessària descentralització dels béns culturals de l’Estat i, en aquest sentit, es situa la creació d’un museu d’art ibèric que tinguera la seua seu a Elx.
La ciutat és un dels llocs que conten amb més patrimoni iber i conta amb instal·lacions preparades per albergar este museu. Per tot això es pregunta
¿Quines mesures pensa adoptar el Govern al respecte?
La resposta rebuda el 16 de gener de 2017, per part del Govern, fou la següent.
En relació amb les preguntes de referència, s’indica que el Govern no contempla actualment la possibilitat de cedir temporal o
permanentment la “Dama d’Elx”, prenent en consideració el que segueix:
a) Raons d’índole històrica relacionades amb la seua adscripció a la col·lecció estable del Museu Arqueològic Nacional. La “Dama d’Elx”, be de domini públic, de titularitat estatal, està adscrita a la col·lecció estable del Museu Arqueològic Nacional amb la finalitat de prestar a la col·lectivitat un servei públic d’índole sociocultural.
b) La “Dama d’Elx” al muntatge museogràfic del Museu Arqueològic Nacional. La “Dama d’Elx” és una peça clau dintre del nou discurs museogràfic del Museu Arqueològic Nacional. El seu muntatge a les sales del museu juntament amb altres escultures (“Dama de Basa”, “Gran Dama oferent del Turó del Sants”...) i objectes ibèrics trobats en diversos punts de la geografia espanyola, la convertixen en una peça de referència per al museu i per a l’estudi de la Cultura Ibèrica, inclosa en un pla museològic en el que el món ibèric està present i és objecte d’una incessant investigació.
c) Raons que deriven de la funció cultural del Museu Arqueològic nacional quant a la conservació, documentació, investigació, exhibició i difusió del patrimoni històric en ell custodiat. El Museu Arqueològic Nacional, com museu estatal, complix un paper de representació dels pobles i cultures que han traçat la història d’Espanya al llarg del temps, i també es configura com senya d’identitat del conjunt de la arqueologia espanyola tant en el marc nacional com en el internacional.
És en aquest àmbit on la “Dama d’Elx” cobra sentit com referent de la cultura ibèrica. Per altra part, la “Dama d’Elx” forma part d’un patrimoni històric comú, que li dota d’una projecció per damunt de la seua ubicació geogràfica o del seu àmbit local. Per aquesta raó, el Museu Arqueològic Nacional, museu estatal i capçalera de la seua disciplina, es la seu idònia per garantir la responsabilitat que te encomanada. Bona prova d’ells són els 950.000 visitants que han pogut contemplar la Dama al seu primer any d’apertura del Museu Arqueològic Nacional.
D’aquesta forma, es va plantejar la moció tramitada pel Grup Parlamentari Mixt davant la Comissió de Cultura al Senat, que pretén la consecució del dret al retorn d’aquest magnífic referent de l’Art Ibèric que constitueix la Dama d’Elx. Dita moció és la següent:
El Grup Parlamentari Mixt, a iniciativa dels senadors de Coalició Compromís, Carles Mulet Garcia i Jordi Navarrete Pla, d’acord amb el que s’establix a l’article 177 del Reglament de la Càmera, sol·licita la tramitació de la següent moció davant la Comissió de Cultura.
La Comissió de Cultura insta al Govern Central a fer efectiva de manera immediata i permanent, la cessió de l’escultura de la Dama d’Elx ubicada en la actualitat en el Museu Arqueològic Nacional, al municipi d’Elx.
Per tot el que s’exposa anteriorment, se sotmet a la consideració del Ple d’aquest municipi la presa dels següents
ACORDS:
1. L’Ajuntament de Guadassuar mostra el seu recolzament a la moció presentada pel Grup Parlamentari Mixt davant la Comissió de Cultura del Senat.
2. L’Ajuntament de Guadassuar insta al Govern Central a fer de forma efectiva i permanent, la cessió de l’escultura de la Dama d’Elx, ubicada en la actualitat en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid, al Municipi d’Elx.
3. L’ajuntament de Guadassuar reconeix que el lloc que ha d’albergar legítimament la Dama és Elx.

Guadassuar, a 6 de març de 2017