El parc natural de l'Albufera constitueix un espai únic d'una extraordinària riquesa mediambiental, paisatgística, agrària i econòmica. El llac, les seues marjals, el cultiu de l'arròs, la flora, la fauna que allí es donen cita formen en el seu conjunt un ecosistema d’aigües dolces someres que precisa, entre altres coses i com és ben sabut, de les aportacions fluvials contínues per a aconseguir assolir un bon estat de conservació.
L’altre espai natural fonamental a la Ribera és el propi Riu Xúquer i els seus afluents, sang dels nostres regadius i vertebrador de poblacions, amb un ecosistema que marca la nostra comarca, barreja entre aigua, bosc de ribera i tarongers. En el cas del Xúquer, aquestes aportacions fluvials al llac han arribat històricament a través dels retorns de reg del regadiu històric de la Ribera del Xúquer -principalment, a través dels retorns de reg de la xarxa de reg a manta de la Séquia Reial del Xúquer i de la Comunitat de Reg de Sueca-. Des de la dècada dels ‘80, els retorns de reg procedents de la Séquia Reial del Xúquer que arriben a l’Albufera han disminuït significativament, i amb això, la capacitat de renovabilitat de les aigües del llac. Això juntament amb l’elevada concentració de nutrients en les seues aigües i sediments ha provocat que l’Albufera haja esdevingut en un ecosistema hipereutròfic.
El Pla Hidrològic de Conca del Xúquer aprovat en 1998 recollia com a actuació prioritària i urgent “la modernització de les infraestructures i gestió dels regs tradicionals amb la finalitat d'obtenir nous recursos hídrics procedents de l'estalvi, que puguen destinar-se a la consolidació i ampliació dels usos actuals”. Aquesta actuació de modernització de regadius es centrava fonamentalment en la transformació de les superfícies de conreus llenyosos en regadiu a manta en la Ribera del Xúquer en regadiu per degoteig, i afectava de manera majoritària a la superfície regable de la Séquia Reial del Xúquer. Amb aquesta actuació, en el Pla de Conca del Xúquer de 1998 s’estimava un “estalvi” de 240 Hm3/any en l’ús de l’aigua, derivat fonamentalment de l’increment en la eficiència del reg en parcel·la, i per tant, en la reducció dels retorns de reg que retornaven al riu, arribaven a l’Albufera o s’infiltraven nodrint les aigües subterrànies de la Ribera. Dita estimació de disposició de nous recursos en el sistema Xúquer no tenia en compte, tanmateix, com la reducció de retorns de reg de les zones regables modernitzades afectaria a les aportacions d’aigua a l’Albufera, a la recàrrega de l’aqüífer de la Plana Sud de València, al tram baix del propi riu Xúquer o a evitar la intrusió salina. De fet, l’article 16 de la normativa del Pla establia que eixa disponibilitat de “nous recursos” es repartiria en parts iguals entre zones regables del sud de la Comunitat Valenciana i Castella La Manxa en parts iguals, per a la redotació del transvasament Xúquer-Vinalopó i el Canal Xúquer-Túria i per la substitució de bombeigs de l’aqüífer sobreexplotat de la Manxa Oriental i dotació de regadius socials en Castella La Manxa.
Les obres per a la modernització de la Séquia Reial del Xúquer s’han vingut desenvolupant al llarg de les darreres dues dècades amb un ritme molt inferior al plantejat pel Pla Hidrològic de Conca del Xúquer de 1998. Un informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de gener de 2005 estimava que “una vegada conclosa la modernització, els estalvis bruts serien d’uns 275 Hm3/any, volum que reduiria les assignacions previstes en el Pla de conca per a les sèquies de la Ribera del Xúquer [Séquia Reial del Xúquer, Reial Séquia d’Escalona, Reial Séquia de Carcaixent, Comunitat de Regants de Quatre Pobles, Comunitat de Regants de Sueca i Comunitat de Regants de Cullera]. Tanmateix, si es te en compte que part de les perdudes que s’estalvien amb la modernització serveixen per atendre les necessitats mediambientals del riu Xúquer i de l’Albufera, l’estalvi net restaria reduït a uns 110 Hm3/any”. Per tant, la reassignació 240 Hm3/any de recursos feta a nous usos en l’article 16 de la normativa del Pla de Conca de 1998, clarament es feia a costa de les aportacions necessàries per cobrir les necessitats ambientals de l’Albufera i del riu Xúquer.
En eixe mateix informe s’estima que la reducció de retorns de reg produïda per la primera fase de la modernització de regadius en la Séquia Reial del Xúquer (pressurització de la conducció general i millora de la séquia principal) comportaria una reducció d’aportacions a l’Albufera en torn als 28 Hm3/any i al Baix Xúquer d’uns 30 Hm3/any. I finalitzada la segona fase -la modernització de tots els sectors previstos de la Séquia Reial- aquestes reduccions arribarien fins 60 Hm3/any en el cas de l’Albufera i de 62 Hm3/any, en el cas del Baix Xúquer, i una reducció de les eixides al mar de 50 Hm3/any, l’impacte de les quals no està suficientment valorat. A hores d’ara, la segona fase de la modernització dels regadius de la Séquia Reial del Xúquer ha assolit, aproximadament, al 50% de les 15.500 ha de superfície inicialment prevista.
Malgrat aquestes dades, la normativa del Pla Hidrològic de Conca del Xúquer 2015-2021, aprovat en 2016, estableix en el seu article 20.B.2.a.I que “podran utilitzar-se fins a 30 Hm3/any per a cabals ecològics amb destinació a l’àrea del Parc Natural de l’Albufera (marge esquerra del Xúquer) a mesura que es vaja realitzant la modernització prevista dels seus regadius [de la Séquia Reial del Xúquer]”. I estableix com a criteri general de gestió del sistema d’explotació Xúquer, en l’article 20.A.1.a.IV, que “els recursos excedents, incloent-hi estalvis procedents de la modernització dels regadius de la Ribera del Xúquer, podran aprofitar-se per a pal·liar la sobreexplotació d’aqüífers i dèficit d’abastiments de l’àrea del Vinalopó-Alacantí i Marina Baixa.” Al mateix temps, en l’article 20.B.7 s’estableix “l’assignació de recursos superficials [del riu Xúquer] per a la substitució de bombeigs en la zona regable de la Manxa Oriental es fixa en un màxim de 80 Hm3/any, addicionals a l’assignació anterior [de fins 320 Hm3/any de recursos subterranis de l’aqüífer de la Manxa Oriental]”.
Per tant, dels 172 Hm3/any que s’estima que deixarien de retornar al Xúquer i a l’Albufera una vegada finalitzada la modernització de les regadius històrics de la Ribera del Xúquer, sols fins a 30 Hm3/any es destinarien a satisfer les necessitats ambientals de l’Albufera, mentre que la resta es dedicaria a la substitució de bombeig de la Manxa Oriental, pal·liar la sobreexplotació d’aqüífers i dèficit d’abastiments de l’àrea del Vinalopó-Alacantí i Marina Baixa i completar les assignacions de la resta d’usos dels sistemes Xúquer i Túria.
Aquesta transformació a reg per degoteig dels regadius històrics de la Ribera de Xúquer ha estat una reivindicació mantinguda en el temps per les Comunitats de Regants (CCRR) afectades, en particular, per la Séquia Reial del Xúquer, que compta amb la major superfície regable en la Ribera. La introducció d’aquesta tecnologia permet un millor control del reg, especialment en un context d’agricultura a temps parcial i envelliment de les persones llauradores, així com la gestió centralitzada de la fertilització dels camps, on predominen els cítrics. Un dels avantatges que s’associen a aquesta gestió centralitzada de la fertirrigació és la reducció de les unitats de nitrogen aplicades, amb la reducció d’infiltració de nitrats que arriben a les aigües subterrànies. Així mateix, la reducció dels retorns de reg cap el riu o l’Albufera, també redueixen els arrossegaments de nitrats que arribarien a aquests ecosistemes aquàtics. No obstant això, aquesta fertirrigació centralitzada s’ha implementat mitjançant la utilització de fertilitzants químics de síntesi, que no compleixen els requeriments establerts per la normativa europea per a la certificació d’agricultura ecològica (protegida pel REGLAMENT (UE) 848/2018 de el Parlament Europeu i de Consell, de 30 de maig de 2018, sobre producció ecològica i etiquetatge dels productes ecològics). D’altra banda, el pla de fertirrigació està concebut per satisfer les necessitats de fertilització de cítrics, per la qual cosa, no s’ajusta necessàriament a les necessitats d’altres tipus de cultiu viables agronòmica i econòmicament en el territori.
El creixement de les superfícies cultivades en agricultura ecològica ha experimentat un increment substancial en els últims 5 anys i s’ha demostrat un instrument eficaç per afavorir la diferenciació del producte alimentari valencià a través de marques de qualitat, comportant una major competitivitat de les produccions i una millor retribució per als llauradors, a banda dels avantatges ambientals que la pràctica de l’agricultura ecològica implica per a la gestió del recursos naturals, la resiliència front al canvi climàtic i la biodiversitat.
Així, des de la Conselleria d’Agricultura s’ha promogut l’augment de la superfície d’agricultura ecològica i la generalització de les seues pràctiques sostenibles i saludables, demanada no sols pel propi Consell (a través del seu I Pla Valencià de Producció Ecològica, aprovat pel Govern del Botànic en 2016, i en fase de renovació en aquests moments pel II PVPE), sinó també per la UE, que va presentar a 2020 el Pacte Verd Europeu i les seues Estratègies (de la Granja a la Taula i Biodiversitat 2030), i el Pla d’Acció Europeu per al desenvolupament de la producció ecològica, presentat aquest mateix any 2021, on la Comissió Europea impulsarà:
- La reducció d’un 50% l'ús i el risc dels plaguicides químics per 2030, així com del 50% de l’ús dels plaguicides més perillosos per 2030.
- La reducció de les pèrdues de nutrients a l'almenys un 50%, sense alterar la fertilitat de terra, així com l'ús de fertilitzants almenys en un 20% el 2030.
- El desenvolupament dels cultius ecològics per tal que el 2030 el 25% de totes les terres agrícoles europees es dediquen a l'agricultura ecològica.
En aquest context, al març de 2020, la Conselleria d’Agricultura va publicar la Guia metodològica per a la compatibilització de la fertirrigació comunitària amb l'agricultura ecològica i el policultiu i per al seu ús cap a una producció ecològica comunitària (http://agroambient.gva.es/va/web/agricultura/publicaciones-regadio), amb l’objectiu de fer compatible l’ús de les noves tecnologies i reducció de despeses dels agricultors adscrits a una Comunitat de Regants, amb la disminució de la pressió de químics de síntesi contaminants i l’augment de la superfície en agricultura ecològica descrits i desitjats pel Govern valencià i per la Unió Europea.
Per a tot això, així com per arribar als objectius previstos per les mesures de l’emergència climàtica (amb efectes esperats de pluges torrencials cada volta més habituals, temperatures extremes, sequeres, ...), hem de destinar recursos i dissenyar uns regadius moderns que no sols resulten més beneficioses des del punt de vista ambiental sinó que milloren la rendibilitat de l’activitat agrícola i afavorisquen el relleu generacional al camp, i reportant un benefici principalment a la població de la Ribera i a la societat valenciana en general.
Tenint en compte totes aquestes qüestions i interessos en joc, proposem al Ple l'adopció dels següents ACORDS:
PRIMER. Davant aquesta conjuntura, l'Ajuntament de Guadassuar acorda instar a totes les Administracions implicades d'una manera o altra -des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural fins la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica- a garantir l'execució de les obres pendents per a la modernització dels regadius de la Ribera del Xúquer tenint en compte aquestes premisses:
Que els estalvis en l’ús de l’aigua generats per la modernització s’assignen íntegrament a usos ambientals tals com cabals ecològics de l’Albufera i el Xúquer, en compensació als volum de reducció de retorns de regs produïts per la modernització dels regadius.
Que, en el disseny, execució i funcionament d’aquestes actuacions, s’aplique allò establert en la Guia metodològica per a la compatibilització de la fertirrigació comunitària amb l'agricultura ecològica i el policultiu i per al seu ús cap a una producció ecològica comunitària, com a mesura per garantir la seua compatibilitat amb els policultius i els objectius de producció ecològica i protecció ambiental tant autonòmics com europeus.
SEGON. L'Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a desenvolupar projectes amb pressupost suficient per incorporar la compatibilització de la fertirrigació comunitària amb l’agricultura ecològica i el policultiu en aquells sectors o zones regables ja executades en anteriors etapes per tal que aquells productors que vulguen portar a terme cultius ecològics o policultius no es troben penalitzats o impedits de fer-ho, i es contribuïsca així a l’assoliment dels màxims objectius de la planificació valenciana d’agricultura ecològica i de les estratègies europees reflexades al Pacte Verd Europeu.
TERCER. L'Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a incloure pressupost i recursos en els plans d’actuació i projectes de millora i modernització de regadius per:
- Actuacions formatives i demostratives, relacionades amb la millora del regadiu i la seua compatibilitat amb la protecció del medi, a través dels seus Serveis de Producció Ecològica, Innovació i Tecnologia i de Transferència de Tecnologia, i dirigides als regants usuaris de totes les comunitats de regants, com per exemple cursos i jornades sobre normativa i tècniques de producció ecològica, aplicació de pràctiques sostenibles per al medi ambient (ús adequat del reg localitzat, millora de la fertilitat, maneig de la diversitat vegetal com a substituts dels herbicides i fitosanitaris, etc.) o sobre la protecció de la natura i de la qualitat dels aqüífers.
- Accions concretes de suport econòmic als usuaris per a la implementació de pràctiques que contribuïsquen a reduir la contaminació dels aqüífers, protegir la terra i les poblacions de pluges torrencials, augmentar la diversitat i fomentar el control biològic, entre d’altres objectius de la modernització de regadius, avançant-se als objectius de la nova PAC, seguint les recomanacions del Pacte Verd Europeu. Això hauria d’incloure ajudes per a les la implementació i sembra de cobertes vegetals, instal·lació de bardisses naturals mediterrànies per millorar el control natural de plagues, assessorament i foment de la conversió a l’agricultura ecològica i la seua comercialització, etc.
QUART. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a aprofitar l'oportunitat que representen els fons europeus per a la recuperació econòmica (Next generation) com a possible font de finançament de les actuacions esmentades en els punts anteriors, així com per a futures actuacions i projectes de caràcter ambiental orientats a proporcionar més aigua i de major qualitat a l'Albufera de València, al riu Xúquer, i a les zones humides i ecosistemes relacionats amb la zona de regadiu on se tenen que fer les actuacions (diferents ullals, riu Verd, riu Magre, ...).
CINQUÈ. L’Ajuntament de Guadasuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a garantir en el Pla Hidrològic de Conca del Xúquer 2021-2027 -actualment en elaboració- els cabals ecològics suficients -en termes de qualitat, de quantitat i temporalitat- per assolir els objectius ambientals del Parc Natural de l’Albufera i del LIC Baix Xúquer, ambdós inclosos en la Xarxa Natura 2000, d’acord amb allò establert per l’article 59 de la Llei d’Aigües i l’article 4 de la Directiva Marc de l’Aigua.
SISÉ. L’Ajuntament de Guadassuar acorda instar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a realitzar una avaluació global del impacte de la modernització dels regadius de la Ribera del Xúquer sobre els cabals del Baix Xúquer, la recàrrega de l’aqüífer de la Plana Sud de València i les aportacions d’aigua a l’Albufera procedents del Xúquer, concretament la realització de la mesura 08M0891 “Estudios de los efectos de las modernizaciones en la Ribera del Júcar y en especial sobre la cantidad y calidad de los retornos al lago de l’Albufera” continguda en el Programa de Mesures del Pla Hidrològic de Conca del Xúquer 2015-2021. En dita avaluació global ambiental haurà d’incloure’s la modernització ja realitzada que no ha comptat amb aquest instrument essencial.
SETÉ. Finalment, aquest acord es notificarà al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, així com a la pròpia Séquia Reial del Xúquer i resta de comunitats de regants amb usuaris interessats, publicitant-lo adequadament.
Guadassuar, a 12 de juliol del 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada